Fa dotze anys que el Betis no és capaç de guanyar un derbi al Benito Villamarín. I encara haurà d’esperar com a mínim una temporada més. El Sevilla, reforçat com el gran club de la capital andalusa en l’última dècada, acabarà la temporada amb dubtes de quin ha de ser el seu rumb al futur. Però l’empat d’ahir en el derbi els deixa a tots dos conformes: als verd-i-blancs els serveix per assegurar la sisena posició, que li evita una eliminatòria prèvia en l’Europa League, i al Sevilla, beneficiat per la derrota del Getafe al Coliseum contra l’Atlético, li garanteix com a mínim l’anhelada posició europea després d’una temporada molt irregular.

Davant d’una possibilitat històrica de canviar els aires de la ciutat i de coronar una temporada històrica, el Betis va aconseguir avançar-se només de començar gràcies a un gol de Marc Bartra que, en el seu primer derbi, va aprofitar una falta lateral tocada per Joaquín per superar David Soria. Però lluny de gestionar la pilota i el tempo del partit, el conjunt de Quique Setién no va saber aplicar la recepta de tota la temporada i va naufragar en reiterades ocasions en la sortida de pilota, fet que va esperonar el Sevilla a avançar les línies i a canviar la inèrcia d’un partit que ja en la represa es va agitar de manera estranya: primer amb un dels gols més antiestètics de la temporada, una acció atropellada de Ben Yedder dins l’àrea en què Mandi va deixar la pilota morta i, davant la parsimònia de Bartra, el francotunisià va aprofitar per igualar forces, just abans que Kjaer, en la sortida d’un córner, capgirés el derbi, la qual cosa deixava la sisena posició del Betis en suspens. Però quan semblava que difícilment l’equip de Setién sabria reconduir el seu destí, una acció també aïllada de Loren acabaria signant unes taules que no fan mal ni a uns ni als altres. De fet, el mateix Caparrós va celebrar sobre la gespa la classificació europea mentre que els jugadors del Betis també desprenien eufòria.