Un equip amb Griezmann
L’Atlético es mostra molt superior al Marsella, al qual goleja liderat pel crac francès, que fa un doblet
El primer gol encaixat i la lesió de Payet fulminen un conjunt marsellès sense resposta
OL. MARSELLA 0 ATLÉTICO 3
ATLÉTICO DE MADRID:Oblak, Vrsaljko (Juanfran, 46’), Godín, Giménez, Lucas Hernández, Gabi, Koke, Saúl, Correa (Thomas, 88’), Griezmann (Fernando Torres, 90’) i Diego Costa. OLYMPIQUE DE MARSELLA:Mandanda, Sarr, Rami, Luiz Gustavo, Amavi, Sanson, Zambo-Anguissa, Ocampos (N’Jie, 55’), Payet (Maxime Lopez, 32’), Thauvin i Germain (Mitroglou, 74’). GOLS:0-1 (21’) Griezmann, 0-2 (49’) Griezmann, 0-3 (89’) Gabi.ÀRBITRE:Bjorn Kuipers (holandès). Grogues a Amavi, Luiz Gustavo, de l’Olympique de Marsella, i a Vrsaljko i Lucas Hernández, de l’Atlético.L’Atlético és un equip de futbol amb majúscules. Diego Pablo Simeone dirigeix un grup de futbolistes que treballen conjuntament, que saben patir plegats, que competeixen i se sacrifiquen, amb l’objectiu comú sempre en ment. Un equip, el paradigma d’un bloc, que disposa a més d’un dels millors futbolistes del planeta, Antoine Griezmann, un home que no se sap ben bé què farà amb el seu futur, però que de colchonero continua enlluernant i marcant la diferència, com ahir a Lió en què amb un doblet va comandar el conjunt roig-i-blanc cap al títol de l’Europa League. La tercera vegada que guanya l’Atlético aquesta competició i la primera que guanya Fernando Torres amb l’equip del seu cor. El 9, ídol de la parròquia colchonera i que ja tenia en el seu palmarès tots els títols possibles, no havia assaborit la glòria amb l’equip del seu cor i, abans d’acomiadar-se, va poder-ho fer. Torres va disputar els últims minuts de la final i els seus companys, capitanejats per Gabi, en una nova demostració de companyonia, van cedir-li el privilegi d’aixecar la copa al cel de la ciutat francesa.
L’Atlético, doncs, celebra sis anys més tard un títol continental, després de l’Europa League i la supercopa d’Europa que va aixecar el 2012 i continua confirmant la metamorfosi experimentada des de l’aterratge de Simeone. Aleshores, en el darrer títol europeu, ja hi havia l’entrenador argentí, que en poc més d’un lustre ha canviat la fesomia del conjunt madrileny. El Cholo va tornar a Madrid fa sis anys i mig i va trobar-se a un club sense ànima, deprimit, que deambulava per la lliga des de feia temps sense rumb i que acabava de tocar fons definitivament després de ser eliminat en la copa per un equip de segona B. Un panorama desolador, el que presentava el Pupas, un sobrenom que ja ha passat a millor vida, gràcies a Simeone, l’home que ha estat capaç de revertir aquella situació i convertir l’Atlético en un dels equips més potents d’Europa. La d’ahir va ser la quarta final europea que disputa l’equip colchonero amb El Cholo a la banqueta, abans de la seva arribada, en els 108 anys anteriors, n’havia jugat cinc. I amb el triomf, Simeone ja és, amb sis títols i juntament amb Luis Aragonés, l’entrenador amb més èxit de la història de l’entitat.
El tècnic, sancionat, ho va veure des de la graderia del Parc OL. El seu equip, favorit en la competició des que va acomiadar-se contra pronòstic en la fase de grups de la Champions, va demostrar amb escreix la condició i va mostrar-se molt superior al Marsella. I és que només durant els primers compassos, l’equip entrenat per Rudi García va ser rival; el temps que va trigar a encaixar el primer gol i a perdre Payet per lesió. Fins aleshores, els marsellesos, havien estat els propietaris del matx: tenien l’esfèrica, jugaven a terreny atlético, i liderats pels talentosos Payet i Thauvin als tres quarts, inquietaven. De fet, van generar una ocasió claríssima per avançar-se, mitjançant un contraatac que Germain, davant Oblak, va xutar a fora. L’Atlético, per la seva part es dedicava a patir, juntet, serrant les dents, allò que tan bé se li dona. El conjunt orientat per Simeone té aquesta qualitat, se sent còmode sota la tempesta, en la dificultat, i durant aquest període de domini francès no es va immutar. Ordenat amb les dues línies de quatre i amb Griezmann i Diego Costa a dalt, va treure l’aigua que va fer falta i va esperar el seu moment, que va arribar. Una errada gruixuda de Zambo-Anguissa el va provocar i Griezmann no va perdonar. En sortida de pilota, el porter Mandanda va jugar amb el migcampista camerunès, que va fer un mal control, Gabi va robar-li l’esfèrica i va deixar sol Grizzi que va resoldre amb tranquil·litat.
La diana va colpejar el Marsella, que, tot seguit, sense esperar-s’ho, va rebre un altre revés, la lesió del seu capità i millor jugador, Payet, que arribava tocat a la cita i que no va poder aguantar-la. Va marxar entre llàgrimes, abraçat pels seus companys, la baixa s’anticipava, com va acabar sent, determinant.
La final llavors ja sí que va tenyir-se de roig-i-blanc i també de blanc, a causa del fum tot sovint present per les contínues bengales i petards encesos pels aficionats marsellesos durant l’enfrontament. D’aquesta manera, la segona part va ser un monòleg dels homes de Simeone, que Griezmann va encarrilar aviat. Aprofitant una passada de Koke, autor també d’una descomunal actuació, va encarar Mandanda i amb un subtil toc va picar la pilota per sobre del sentinella.
Poca fe va quedar-li, al conjunt marsellès, que va oferir molt poc, tret del començament. En una acció aïllada en els últims instants, Mitroglou va poder posar emoció amb un remat de cap al pal, però just després el capità Gabi va acabar un contraatac, assistit per Koke i va arrodonir el marcador. L’Atlético torna a ser campió a Europa i espera rival en la supercopa.
SIMEONE
Amb sis, iguala Luis Aragonés com a tècnic amb més títols en la història del clubELS VESTIDORS
KOKE I GABI
LES DADES
Notícies
Divendres,29 març 2024