Kíev: cara o creu

L’optimisme regna aquests darrers dies a la capital estatal. El Real Madrid juga dissabte a Kíev contra el Liverpool la final de la Champions League, la tercera consecutiva, la quarta en els últims cinc anys, tota una gesta que l’acosta a aixecar la decimotercera. “Ja veurem si ens maten o ens posen a dalt de tot. Veurem què passa...”, va advertir un dels capitans de l’equip, Marcelo, en el dia obert a la premsa que va tenir lloc ahir a Valdebebas en què van parlar tots els integrants de la plantilla. I és que és cert: el conjunt madridista té davant seu la possibilitat de fer història, però també la de completar una temporada sense títols. “Nosaltres només juguem a futbol. Si creieu que és un fracàs, serà un fracàs. Si creieu que és quelcom històric, serà quelcom històric”, va observar el lateral brasiler.

Lliga de campions a banda, la campanya del Real Madrid ha estat més que decebedora. L’equip entrenat per Zinedine Zidane, que acabava de guanyar el doblet, ha protagonitzat un paper fluixíssim en la lliga, en què defensava el títol, acabant en tercera posició i a 17 punts del campió, el Barça. Feia 22 anys, que els blancs no quedaven tan lluny del primer classificat. En la copa, el mateix; l’equip blanc va ser eliminat en els quarts de final pel Leganés, que va remuntar-li l’eliminatòria en la tornada al Santiago Bernabéu. D’aquesta manera, no s’havia arribat al mes de febrer, que el Madrid ja només podia lluitar per la Champions. Tot i això, per a Zidane però, no guanyar el Liverpool dissabte no seria cap fracàs. “Aquí no hi ha cap fracàs. El meu fracàs, i vaig dir-ho, va ser quan ens van eliminar en la copa perquè ens jugàvem la classificació a casa i havíem de passar. Va ser una garrotada dura. Però la resta, res”, va explicar el preparador francès. “El Madrid sempre vol guanyar-ho tot, però no pots guanyar-ho tot sempre. El més important és ficar-hi ganes, il·lusió i entrega, i si ho fas, no hi ha fracàs. En la vida, per progressar, has de rebre garrotades”, va afegir Zidane.

Tot i espolsar-se la pressió, la realitat és que el Madrid s’ho juga tot a cara o creu a Kíev per evitar un any en blanc, un fet que no passa des de la temporada 2012/13 quan José Mourinho era l’entrenador. “Ha estat una temporada estranya, amb alts i baixos, però som a la final i la Champions és la carta més valuosa de la baralla”, va explicar Dani Carvajal. “Si no guanyem seria injust parlar de fracàs, entrarem al vestidor amb el cap alt si això passa”, va opinar el lateral dret. La carta europea és el comodí al qual s’ha aferrat el conjunt blanc per salvar un curs en què li han plogut crítiques, pels mals resultats i les pobres actuacions dutes a terme. “La crítica mai ens desvia de l’objectiu. Ni l’elogi et posa a dalt, ni la crítica et destrueix”, va assegurar el capità Sergio Ramos, que va presumir pel camí recorregut per l’equip madridista en què ha deixat enrere conjunts del nivell del PSG, el Juventus i el Bayern, en eliminatòries, això sí, en què la polèmica ha estat a la primera plana en totes elles: “No hem de demostrar res. Pel camí hem deixar rivals molt durs, i no és casualitat que el Madrid jugui una altra final.”