En els últims anys, la paraula continuïtat sempre havia anat estretament lligada al Celta. Tot i els durs inicis des de l’arribada a la presidència de Carlos Mouriño, el 2006, en què fins a set tècnics van ser destituïts en els seus primers quatre anys de mandat, la gestió de Paco Herrera la temporada 2010/11 va servir per encetar una etapa de progrés constant del conjunt gallec. Lluita per l’ascens a primera, retorn a la màxima categoria del futbol espanyol, una agònica permanència i des d’aleshores lluitant a la zona mitja-alta de la taula, inclosa una històrica participació en l’Europa League, en què va caure derrotat en la penúltima ronda.

Gairebé vuit anys de clara evolució ascendent i d’estabilitat a la banqueta per part d’un Celta el creixement del qual ara sembla haver sofert una frenada en sec. “Són decisions doloroses, però hem de prendre les que siguin millors per al Celta. Veure el joc pla de l’equip en alguns partits fora de casa va ser decisiu per prendre aquesta opció. Li ho vam comunicar quan l’equip encara tenia possibilitats d’entrar a Europa”, va revelar Mouriño el dia del comiat de Juan Carlos Unzué com a entrenador. Irregular en el joc desplegat i incapaç de fer carburar la plantilla excepte en comptades ocasions al llarg de la temporada, el preparador navarrès –estava previst que fos el tècnic durant dos cursos– no ha estat capaç de mantenir la línia continuista exhibida en els últims anys. Si ja el curs anterior, encara amb el Toto Berizzo al capdavant de la nau de Vigo, el Celta va tenir un cert retrocés en el campionat estatal malgrat les dues semifinals assolides en l’Europa League i en la copa, aquesta campanya l’equip no ha encertat la tecla: ha repetit la tretzena posició de l’any passat i amb un paper testimonial en el torneig del KO.