Futbol/ Champions

La història sempre torna

El Real Madrid intentarà conquerir la seva tercera ‘orelluda’ consecutiva contra el seu darrer botxí en una final de Champions, el Liverpool

Zidane aspira a engrandir encara més la seva figura en tan sols dos anys i mig a la banqueta

La història recorda el Liverpool com l’últim botxí madridista. Però el recorda de lluny, en una nit d’imatges encara desenfocades, lluny de l’alta definició, en què un gol d’Alan Kennedy va negar la setena copa d’Europa a la tirania blanca. Han passat 37 anys, i aquella supremacia red durant la dècada dels vuitanta s’ha extingit. Des de la gestació de la Premier League, de fet, el carismàtic club del Merseyside no ha tornat a guanyar una lliga, i la Champions del 2005, amb Rafa Benítez a la banqueta, queda com una illa enmig d’un context tebi. Una dinàmica que contrasta amb la salut del perdedor d’aquell 1981, un Real Madrid que des d’aleshores ha consolidat el seu govern europeu posant sis orelludes més a les seves vitrines, dues de les quals de manera consecutiva i, curiosament, coincidint amb l’adeu precoç de Benítez i el retorn a l’Olimp de Zinedine Zidane. Quatre dècades en què el Real Madrid s’ha vist atropellat futbolísticament pel millor Barça de la història, en què la seva influència en la competició local, com la del Liverpool, s’ha vist disminuïda, però en què Europa ha tornat a ser un pou de satisfaccions.

La nit de Kíev ofereix al Real Madrid una oportunitat de revenja i al Liverpool, la possibilitat de desenterrar la glòria derrocant la dinastia blanca, la primera des que la Champions League va assolir aquesta nomenclatura, el 1993. Des d’aleshores, ningú havia aconseguit revalidar el títol, i avui l’equip de Zizou aspira a enllaçar la seva tercera orelluda consecutiva, la tretzena en el palmarès, després d’una temporada prototípica del que és el Madrid com a club, incapaç de rendir amb regularitat, per moments endormiscat en la dinàmica del dia a dia, però que ha sabut revertir la tendència sota la melodia de la Champions. Amb un pedigrí molt seu, traient l’escut quan les circumstàncies ho han requerit, sent més contundent en l’èpica, i beneït també per la gràcia arbitral, ja que després d’exhibir múscul competitiu amb una gran eliminatòria contra el PSG, va requerir un penal in extremis per salvar els quarts contra la Juve, i va accentuar la seva rivalitat amb el Bayern en unes semifinals sempre calentes en què unes mans de Marcelo que l’àrbitre no va apreciar van aplanar el camí cap a la capital d’Ucraïna.

El Madrid domina l’escena i les nits en què qualsevol factor és benvingut, i avui ho haurà de repetir per derrocar un Liverpool tan irreverent com el seu entrenador, un Jürgen Klopp que ha estat capaç de construir novament un equip en el qual mirar-se i veure’s reflectit, un conjunt que pessiga l’ànima quan té la possibilitat de buscar els espais, trepidant en la pressió i en la transició, que ha sabut apaivagar les seves mancances defensives i que, sobretot, mira cap a la porteria rival amb aires de rebel·lió. Si la temporada passada el Madrid es va enfrontar a Cardiff amb un rival, la Juve, que només havia encaixat dos gols en el camí cap a la final, aquest vespre se’n trobarà un altre que n’ha marcat 40 en 12 aparicions en la Champions (3,33 per partit). “Aquest Liverpool és millor que el meu”, ha reconegut Benítez, últim tècnic campió amb els d’Anfield.

Banquetes oposades

Jürgen Klopp és un huracà incontenible que intentarà arrencar la flor de Zidane. La influència de l’alemany en els seus equips és tan inqüestionable com la sospita que sempre envolta el francès, però la seva fiabilitat a l’hora de la veritat també és manifesta. El tècnic blanc podria acaronar aquest vespre la seva tercera Champions en tan sols dos anys i mig a la banqueta del Bernabéu, mentre que Klopp intentarà que la tercera sigui la bona. Tot i que ja sap el que és enviar el Madrid a la lona (ho va fer en la semifinal del 2013), la glòria li ha girat l’esquena en les dues ocasions que l’ha desafiat: la primera, amb el Dortmund a Wembley, en l’últim sospir amb un gol de Robben per al Bayern; la segona, a Basilea, ja amb el Liverpool i on, tot i haver-se avançat mitjançant Sturridge, el Sevilla es va acabar adjudicant l’Europa League. Klopp, però, no abaixa la mirada: “Si un vol garanties, val més que no es classifiqui per a la final i que es quedi a casa. Jo ho intentaré sempre, una vegada rere l’altra.”

La final del Ramadà

El dejuni dels musulmans ha centrat bona part de la prèvia, especialment per com pot afectar dos dels tres punyals ofensius del Liverpool, tant Sadio Mané com –especialment– Mohamed Salah, màxima referència red. Segons ha transcendit, l’extrem egipci ha fet tot el ritual de manera habitual des que va començar, el 17 de maig, però l’ha interromput en les últimes hores per arribar en el millor estat de forma a una final en què ell és la carta guanyadora d’un Liverpool que intentarà parar els peus al Real Madrid i impedir que Zidane iguali, amb tres Champions, Bob Paisley, arquitecte d’aquell Liverpool del 1981 i d’un record que avui planarà sobre Kíev.

LES FRASES

3,3
gols per partit
ha fet el Liverpool en la Champions, el segon equip més golejador de la Premier.

LA DADA

No som favorits, això està al 50%. El que necessitem és fer un bon partit per guanyar
Zinedine Zidane
ENTRENADOR DEL REAL MADRID

RECORDS DISPARS

Estem preparats per a grans reptes. Ells tenen experiència, però els ho hem de posar difícil
Jürgen Klopp
ENTRENADOR DEL LIVERPOOL
La clau del Madrid és la fam que tenim i la capacitat per remar tots en la mateixa direcció
Sergio Ramos
capità del real madrid
Volem anar un pas més lluny, fer història. Crec que podem fer mal al Madrid
Jordan Henderson
Capità del liverpool
Klopp va eliminar el Madrid en les semis del 2013, però ha cedit les seves dues finals europees


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.