Amb la tranquil·litat que dona tenir assegurat el bitllet per als vuitens de final però alhora amb el neguit que provoca els dubtes generats en les dues primeres jornades, l’Uruguai continua a la recerca de trobar el seu potencial real en terres russes. “Per a nosaltres és una prova important per intentar millorar, perquè som conscients que les expressions col·lectives que hem tingut fins ara no responen al que creiem que pot ser el nivell normal de l’equip. Estem molt tranquils perquè ja hem viscut situacions com aquestes”, va remarcar Óscar Washington Tabárez en la prèvia del duel contra l’amfitriona Rússia, que servirà per dirimir la primera plaça del grup A. Així, a hores d’ara, el possible rival que es pugui trobar la celeste als vuitens –Espanya, Portugal o l’Iran– sembla importar més aviat poc al seleccionador uruguaià, més preocupat per trobar la fórmula (la millor formació) que permeti millorar el rendiment de l’equip, en especial a la zona de creació, on ha mostrat la seva major debilitat.

Tremendament sòlid en la rereguarda però poc afinat al mig del camp i mancat de profunditat en els metres finals, les dianes de Giménez i Suárez van permetre a l’Uruguai sumar un ple de victòries i establir alguns rècords gairebé caiguts en l’oblit. I és que, per primera vegada des de Mèxic 1970, el combinat sud-americà ha enllaçat dos triomfs consecutius i s’ha classificat per als vuitens de final per tercer cop seguit. Una bona mostra de la dificultat d’una competició com el mundial s’albira en el fet que, si l’Uruguai és capaç de derrotar Rússia avui, aconseguirà per primera vegada en la història tres triomfs en una fase de grups. “Sabem que el prestigi d’un equip sempre està en el joc, però sobretot en el resultat. Volem guanyar a Rússia per ser primers de grups, però no per triar rival. No estem en condicions d’especular”, va etzibar Tabárez, forçat a dur a terme alguns canvis a l’onze. El primer, amb l’entrada de Coates per Giménez, absent per unes molèsties al quàdriceps. També podrien tenir la seva oportunitat homes com Maxi Pereira –ampliaria així la marca com a jugador amb més internacionalitats del país (126)– o Lucas Torreira, donant descans a Varela i Vecino, respectivament. Un altre futbolista que avui podria fer història és Fernando Muslera. Indiscutible des que Tabárez va donar-li l’oportunitat el 2010, el veterà porter del Galatasaray assolirà avui dos registres: arribar a les 100 internacionalitats i superar Ladislao Mazurkiewicz –deixaria enrere els 13 del ja traspassat porter– com el jugador amb més partits disputats en la història dels mundials.