Patrick Vieira (Dakar, Senegal, 1976) no va necessitar discutir de futbol per deixar-se seduir pel Niça. “Vam parlar d’homes, de la manera que ells tenien d’obrar. I em va semblar coherent. Em van inspirar confiança”, assegura l’exmigcampista, que només aleshores, una vegada satisfet amb la idiosincràsia del club de la Costa Blava, es va posar a imaginar quin havia de ser el seu desembarcament a les banquetes d’Europa, després d’haver abandonat el continent l’any 2011 com a jugador del Manchester City i d’haver començat a familiaritzar-se amb una nova vida sota els gratacels de Nova York.

Rodat durant tres temporades dirigint en la sempre incipient MLS nord-americana (amb un 45% de victòries), Vieira treu el cap per Europa després d’haver estat en la nòmina de candidats a rellevar Arsène Wenger a la banqueta de l’Arsenal. “Tant ell com Henry tenen totes les virtuts per dirigir. Són intel·ligents, saben de futbol i en coneixen les interioritats. Però han de saber que entrenar implica viure les 24 hores del dia per a això. Et lleves a les tres de la matinada pensant en futbol”, va avisar l’alsacià, un escenari que a hores d’ara, poques jornades després d’haver-se instal·lat a la costa mediterrània, el francosenegalès ja deu haver pogut degustar.

Perquè la coherència del mercat no entén de llegendes i Vieira ja sap que la seva primera temporada a Europa farà pujada. Per la herència que li ha deixat Lucien Favre, però sobretot perquè haurà de reconstruir un equip que en pocs dies s’ha quedat sense els seus millors arguments. Acabat de fitxar pel Dortmund, el tècnic suís va posar punt final a dues temporades magnífiques, en què ha guanyat més de la meitat dels partits que ha dirigit en la Ligue 1 i en què ha conduït el Niça a cotes europees. I, amb ell, expira un cicle per a futbolistes que han estat una referència en el campionat francès, com ara el lúcid Jean Michaël Seri (Fulham) i el profund Alassane Pléa (Mönchengladbach), a més dels defenses Le Marchand (Fulham) i Marlon, que ha tornat al Barça com a escala prèvia a un traspàs.

Vieira intenta generar il·lusió enmig d’un vendaval de vendes. Parla del 4-3-3 com un sistema estimulant. D’assumir riscos. Per marcar gols és necessari, assegura l’exinternacional francès, deixeble avantatjat de Wenger, que mentre mira d’imposar una nova pauta vital al Niça es veu obligat a gestionar afers feixucs com la situació de Mario Balotelli, en negociacions amb l’Olympique de Marsella i a qui, després de reintegrar-se al club amb 15 dies de retard, Vieira està fent entrenar-se a part. “No està al nivell dels seus companys, és normal que s’entreni en solitari”, ha justificat el tècnic, que sense Pléa, i si s’acaba confirmant la marxa de Balotelli, perdrà dos futbolistes que la temporada passada van collir 47 gols entre els dos, i de moment sense la sensació que el club hagi de reinvertir gran part dels rèdits en el mercat. Vieira de moment manté el posat: “Intentarem fitxar, però també hi ha jugadors en el grup que poden fer gols, com ara Cyprien, Lees-Melou i Saint-Maximin. A vegades quan hi ha sortides és una oportunitat perquè gent de dins del grup faci un pas endavant”, s’autoconvenç el tècnic, un dels grans focus d’interès de la Ligue 1, que començarà el 10 d’agost.