Quan José Mourinho arrufa el nas, ho veu el món sencer. Ell mateix s’encarrega que així sigui, i a pocs dies d’encetar la tercera temporada al capdavant del Manchester United, alguna cosa cou a les entranyes del tècnic portuguès, que, barallat amb la seva pròpia existència, emet senyals que difícilment contribuiran a un inici de calma i serenitat dels seus futbolistes, que tot i imposar-se al Real Madrid en l’últim partit de pretemporada, veuen com al club li costa alinear-se amb el pensament del seu entrenador.

No hi ha preparació més enllà del 9 d’agost. Enguany, i des d’ara per sempre, els estius seran fugaços a Anglaterra. La pilota es posarà a rodar als camps de la Premier amb la mateixa periodicitat amb què el mercat abaixarà la persiana. Li queden sis dies al Manchester United per ser el que vol ser. I de moment a Mourinho ningú li arregla el posat. “Vaig passar una llista de futbolistes per reforçar l’equip. Ara mateix n’esperaria dos, però soc conscient que potser només n’arribarà un”, va expressar fa uns dies el preparador de Setúbal, en una actitud pessimista que a Anglaterra no han trigat a alinear amb escenes del passat, amb corrents autodestructius que van dur el portuguès a tancar etapes de forma dràstica. Com quan no va encaixar el fitxatge multimilionari d’Andrei Xevtxenko i va acabar sent acomiadat pel Chelsea. O quan una disputa amb la metgessa del primer equip, Eva Carneiro, va desembocar en el seu segon adeu de Stamford Bridge.

Volcànic també en els seus darrers mesos al Real Madrid, Mourinho afronta ara el tercer any a Manchester embolcallat de nou en una desgana que no fa presagiar un horitzó nítid per a un United que va quedar 19 punts per sota del Manchester City el curs passat, una xifra històrica, i que veu com Guardiola continua despertant simpaties en unes illes on Mou sempre havia estat The special one.

Més enllà del seu desencís amb els fitxatges, Mourinho ha atemptat contra la gira dels red devils pels Estats Units, convidant els potencials aficionats a no anar als partits. “És normal que prefereixin anar a la platja”, va dir el portuguès, en unes declaracions que, tenint en compte que el propietari del United és nord-americà, no hauran caigut de la millor manera a la planta noble d’Old Trafford, al mateix temps que l’ambient dins del vestidor tampoc devia ser el més saludable. I amb la seva ja tradicional retòrica frontal, de llengua enverinada. “Som aquí per fer el que puguem, intentant no encaixar resultats gaire lletjos i amb Alexis Sánchez, que pobre està fent el que pot, com a únic atacant”, va remugar fa uns dies el de Setúbal, atemptant contra un dels seus capitans com Antonio Valencia –“no està en forma”– i contra Anthony Martial, absent als Estats Units pel naixement de la seva filla. “La meva família és la meva prioritat”, va respondre des de la distància l’internacional francès, encenent més la flama a pocs dies d’un inici de lliga que Mourinho ja ha deixat clar que no és il·lusionant. “Juguem contra el Leicester i contra el Brighton, que han fet pretemporades normals, amb tots els seus futbolistes. Per tant, hem de pensar que no és un panorama per ser gaire optimistes”, va dir Mourinho fa uns dies, cargolant un xic més un quadre de tensió evident.