L’Atlético ha virat el discurs. “No em sento menys que ningú”, afirmava Simeone en la prèvia del duel, deixant de banda el rol de víctima habitual des de la seva arribada a la capital. Tota una declaració d’intencions després d’un estiu en què el compromís de l’argentí, unit a la continuïtat de Griezmann i les noves incorporacions s’han traduït en un Atlético més ambiciós que mai i que ahir va reforçar el seu nou discurs amb un triomf incontestable contra l’etern rival que podria significar un canvi de tendència. Sens dubte, l’èxit assolit sobre la gespa del Lilleküla Stadium parla ben a les clares de l’atreviment i la confiança amb què el conjunt colchonero afronta una temporada il·lusionant amb la vista posades en la final de la Champions que es disputarà al seu estadi. Tot al contrari que el Madrid d’un Lopetegui que iniciarà amb mal peu una temporada en què haurà de fer front a la dura càrrega que suposa l’allargada ombra de Zidane i el passat més recent que ha viscut el Madrid amb el francès a la banqueta. Amb el mateix bloc del curs passat més els nouvinguts Lemar i Rodri, un fulgurant inici de partit dels colchoneros va traduir-se en el 0-1 de Diego Costa quan encara no s’havia complert el primer minut de partit. L’hispanobrasiler, indomable com pocs, va aprofitar una mala sortida de Ramos i un posterior desencert de Varane a l’hora de desviar la pilota per internar-se a l’àrea i afusellar Keylor amb una rematada quasi sense angle i al pal curt del porter. L’Atlético olorava sang amb la seva pressió alta però qui va respondre poc després va ser Benzema, caçant una precisa centrada de Bale al segon pal per superar Oblak amb una rematada picada de cap.