Quasi de puntetes, afavorit pel seu escàs pes, es fa difícil seguir-li els peus a Justin Kluivert (Zaandam, Holanda, 1999). De manera literal, i també figurada. I és que no fa gaire, el seu pare, l’inoblidable Patrick, encara era partidari que potser el millor camí era quedar-se a l’Ajax, continuar desenvolupant-se en una escola coneguda i fiable. Però el futbol els va passar per sobre amb l’arribada de la Roma. Una realitat que ara amenaça de sobrepassar les intencions del seu nou entrenador, un Eusebio Di Francesco que de moment ha intentat introduir l’entremaliat extrem holandès en petites dosis. “Encara ha de créixer, aprendre molt”, ha dit el tècnic.

Però ni tan sols amb una gestió conservadora no ha aconseguit aturar l’huracà Justin. Van ser escassos minuts, tan sols 20, i empès per la necessitat d’una Roma incapaç de trencar la seva vista al Torino, però més que suficients perquè el poble giallorosso i tota la Serie A corroboressin la desimboltura d’un noi que només entén el futbol des de l’òptica de l’agitació. En un petit tast, Kluivert va demanar la pilota fins a la sacietat, es va encarar, va deixar Pastore sol davant del porter i va servir una centrada perquè Edin Dzeko fes un dels gols més bonics de la seva carrera. Suficient perquè ahir el Corriere dello Sport proclamés que l’extrem holandès “ja ha conquerit Roma”.

“No fem un campió abans de temps. Encara té moltes coses a millorar, com per exemple moviments entre línies que no sap fer. Hem de tenir calma”, insisteix Di Francesco, conscient que Roma és una ciutat que viu d’emocions extremes, en què no hi ha grisos.

La ciutat eterna, però, ja s’ha deixat conquerir per un Kluivert que a l’Ajax ja va oferir mostres que no hi ha cap entorn prou intimidador per fer-li tremolar les cames, que en la seva formació impol·luta a l’acadèmia de l’Ajax mai s’ha apagat la seva sang calenta, d’arrels caribenyes, i que a Amsterdam, per exemple, el va dur a sintonitzar especialment amb el brasiler David Neres, amb qui va compartir balls en alguna celebració.

Encara que l’edat reclama calma, Justin Kluivert ve d’una terra que no posa fronteres al DNI. El seu pare va fer campió d’Europa l’Ajax quan tenia tan sols 18 anys. “Vaig jugar contra Patrick i la veritat és que com a futbolistes són molt diferents. Ell era un futbolista d’àrea, Justin és veloç, un apassionat de l’un contra un, i crec que pot ser molt útil a la causa de la Roma”, ha reconegut darrerament Francesco Totti.

Encara que la vida avança a la velocitat de la llum, Kluivert sembla que n’és conscient. “En fase defensiva he d’aprendre molt”, va dir el dia de la seva presentació. “I per sort li hem fet veure que Roma pot ser un lloc important per al seu desenvolupament. Sense que ell hagi vist això, no l’hauríem pogut fitxar perquè el volien molts equips”, va reconèixer Monchi. Però mentre va polint detalls i definint la seva silueta, el Kluivert més silvestre, lluitador i irreverent és un verí que ja circula per les venes de Roma.