Probablement, en nou de cada deu partits com el que va disputar el City ahir a The Molineux, el triomf hauria estat dels citizens. El conjunt de Guardiola, llastrat en una tarda en què tots els elements van jugar en contra seu, va deixar escapar els primers punts de la temporada contra un aguerrit i valent Wolverhampton que va demostrar que el seu ascens a la Premier no és fruit de la casualitat.

Mantenint bona part del bloc que el curs passat va passejar-se amb autoritat a la Championship, la bona posada en escena de l’equip de Nuno Santo va posar en alguns moments contra les cordes el vigent campió. Vistós amb la pilota als peus i punyent al contraatac, el Wolverhampton va fer que el seu rival, absolut dominador en les dues primeres jornades, no tingués el monopoli absolut del duel en els primers compassos del partit. Tota una declaració d’intencions que tindria el seu punt àlgid superat en el primer quart d’hora, quan una greu errada en la sortida d’un desafortunat Kompany va acabar amb una diana de Raúl Jiménez, ben anul·lada per fora de joc. A partir d’aquí, la maquinària del City es va activar. Arribant amb la seva habitual fluïdesa i generant perill constant, la resposta dels de Guardiola no es va fer esperar, amb dues rematades al pal en tan sols dos minuts frenètics. Primer, amb una rematada des de l’interior de l’àrea d’Agüero i, just en l’acció següent, amb un míssil teledirigit a l’escaire de Sterling que només una mà prodigiosa de Rui Patricio i el travesser van repel·lir. Pacients en la circulació però sense la clarividència habitual de cara a gol, els visitants van continuar posant setge a la porteria rival, sense encert.