Amb un projecte cada cop més estable i una plantilla reforçada d’un any a l’altre, el Betis de Setién manté la línia ascendent de la temporada passada. Un salt qualitatiu notori en un equip que, si bé ha guanyat en equilibri, està transmetent un contrast de sensacions prou significatiu en aquest primer tram de la competició. Fidel a un estil i a una filosofia de joc molt clara en què el futbol de toc és innegociable, l’actual Betis està sent capaç de treure la major rendibilitat possible dels gols que marca. Així, amb tan sols cinc dianes en set jornades, el conjunt andalús és cinquè amb 12 punts, els mateixos que l’Atlético. Una dada que, d’altra banda, deixa entreveure l’excel·lent rendiment ofert fins ara per la rereguarda.

El sistema format per tres centrals i dos carrilers, liderat per un Marc Bartra que viu el millor moment de la seva carrera, ha dotat l’equip d’una solidesa que li ha permès fins ara competir de tu a tu amb tots els rivals. “Estava bastant tranquil, després de tanta superioritat faltava culminar-ho amb algun gol. És cert que hem trigat molt, però ja vam dir que seria un exercici de paciència i que hauríem de controlar bé els contraatacs”, va destacar Setién sobre la diana de Loren, que acabaria donant el triomf al Betis a dos minuts del final en el duel contra el Leganés. No li faltava raó, al preparador càntabre. Amb un pla de rotacions que per ara està donant els seus fruits –va introduir set canvis respecte del compromís a Montilivi–, el Betis va arribar a vorejar el 90% de possessió en determinats trams del duel contra l’equip madrileny fins a acabar amb un 82,5%, el seu millor registre en una dècada en un compromís de la màxima categoria del futbol espanyol. Una mostra fefaent del compromís i l’exigència d’un Betis que, tot i ser l’equip menys golejador de la competició, també és el segon menys golejat –5 gols rebuts– després d’haver deixat la seva porteria a zero en cinc de les set jornades disputades, inclosos tots els seus compromisos lluny del Villamarín. Enrere queda ja el 0-3 encaixat amb el Llevant en el debut a la lliga, primera i única derrota del curs per a un Betis que creix amb passos de gegant fidel a una filosofia innegociable.