Tévez i la gallina

Encara que l’últim precedent va acabar decantant-se del costat millonario, en els vuitens de final del 2015, ja amb Marcelo Gallardo a la banqueta del River Plate, és el Boca Juniors qui guarda imatges memorables aquest mil·lenni, amb la semifinal del 2004 molt present en la memòria xeneize, especialment per un gest de Carlos Tévez que va refermar encara més el seu vincle amb el club. El Boca, que havia guanyat en l’anada a La Bombonera (1-0), perdia al Monumental (2-0) i s’estava quedant fora de la final. Miraculosament, però, va aparèixer l’Apache per forçar la pròrroga i uns penals que van ser favorables al conjunt del barri de La Boca i en els quals no va poder participar, ja que en la celebració del gol que igualava la semifinal va dirigir-se a les tribunes amb el gest de la gallina, com es coneix despectivament els aficionats del River Plate. Un detall, és clar, que va enamorar al públic del Boca.

El plor de Palermo

I si la gallina de Tévez és una imatge per a la posteritat, potser encara ho és més l’eliminatòria de quarts de l’any 2000, en què després de perdre en l’anada al Monumental (2-1), el Boca va aferrar-se al factor Palermo per obrar una remuntada històrica. L’històric golejador del club sortia aleshores d’una lesió de genoll de llarga durada i havia escurçat molt els terminis de reaparició. Tant, que el tècnic del River, el Tolo Gallego, no es va creure en la prèvia del partit disputat a La Bombonera que estigués preparat per jugar. “Si ells hi posen Palermo, jo faig entrar Enzo Francescoli”, va assegurar (Francescoli, uruguaià històric del River, ja s’havia retirat), en una frase que va picar l’orgull del tècnic xeneize i d’un Palermo que va entrar en el tram final per marcar el gol que assegurava la remuntada. Les llàgrimes del Loco a La Bombonera són història d’un futbol sud-americà que es prepara ara per al seu capítol més calent