Finalment serà Anglaterra, i no Espanya, la que figuri en la nòmina dels quatre millors equips de la primera edició de la lliga de les nacions. La roja depenia d’un empat a Wembley per canviar el seu destí, però ni anglesos ni croats van semblar interessats a concedir-l’hi i, encara que quan faltaven cinc minuts per al final les matemàtiques quadraven els balanços de Luis Enrique, un gol de Harry Kane en l’agonia del partit va acabar entregant la clau de la final a quatre al conjunt dels tres lleons, que d’alguna manera també van venjar l’eliminació en el darrer mundial a mans dels balcànics.

I, com sol ser habitual, ho van fer amb la complicitat de la pilota aturada, un art que Anglaterra domina des de l’arribada de Gareth Southgate, determinant en el mundial i crucial ahir per aixecar el resultat a una subcampiona del món que no perd el to competitiu. Amb la derrota a Wembley, Croàcia rubricava el seu descens a la Lliga B i tancava una participació irregular en la lliga de les nacions, iniciada amb una golejada difícil de justificar contra Espanya, però recuperava de nou sensacions d’equip amb un caràcter de ferro. Amb Subasic, Corluka i Mandzukic ja retirats, i ahir amb Rakitic de baixa, la selecció de Zlatko Dalic va vendre cara la seva pell en una catedral del futbol mundial: va resistir a un inici d’alt voltatge dels anglesos i va fer emmudir Wembley de primer moment, gràcies a una maniobra dins l’àrea de Kramaric, que, quan semblava que enredava massa l’acció, va trobar una ocasió de xut que, afavorit per la fricció en el defensa, va acabar sorprenent Pickford.

Anglaterra, que havia començat amb ànsia de govern, amb alguna sortida de mèrit des del darrere, amb un Ben Chilwell que mostra símptomes de ser un lateral per a anys i amb possibilitats clares d’inaugurar el marcador –sobretot amb una doble rematada que, primer Jedvaj sota els pals, i després el porter Kalinic, van frustrar–, es va anar aigualint, incapaç d’assetjar Croàcia amb continuïtat i exposada a les transicions d’un conjunt balcànic capaç de desplegar-se amb futbolistes com Kramaric, Perisic i l’interessant Brekalo, de bona segona meitat.

Però, a falta de fluïdesa, Anglaterra va trobar la pilota aturada com a salvavides. I, primer, un servei de banda que Joe Gómez va posar directe al cor de l’àrea va acabar amb el gol a plaer de Lingard. I després, ja en un final de partit a cara o creu entre dos equips sense necessitat d’empatar, va ser una falta lateral el que va permetre a Kane trencar una ratxa de vuit partits sense marcar amb Anglaterra, enviar el seu país a la final a quatre, exhaurir les esperances d’Espanya i fulminar Croàcia.