La Juve suma 7 campionats d’una tacada i els seus perseguidors haurien de canviar molt la inèrcia de les jerarquies actuals per evitar que el vuitè acabés caient pel seu propi pes. Malgrat un Inter de bon to competitiu, capaç d’amenaçar per moments en territori hostil, el derbi d’Itàlia va acabar caient del cantó bianconero amb una rematada de cap de Mandzukic que obre una bretxa de 14 punts entre piemontesos i llombards.

Incommensurable al seu refugi de Torí, on tan sols ha perdut 9 partits des que va estrenar l’Allianz Stadium l’any 2011, la vecchia signora va semblar assentar-se millor sobre el partit, pressionant bé, ofegant la sortida amb Brozovic i amenaçant aviat amb dues rematades de Paulo Dybala lleugerament desviades.

L’Inter, però, amb ganes de demostrar que torna a ser un club d’esquena ampla, va resistir l’escomesa i fins i tot va tenir moments de l’efervescència que havia intentat invocar Spalletti en la prèvia assegurant que era dia per “provar” la capacitat del seu equip. Politano, futbolista de gambada alegre, va amenaçar l’esquena d’un lateral maniobrant a cama canviada, una funció que van alternar De Sciglio i Cancelo, i fins i tot Gagliardini va tenir als seus peus la possibilitat de donar un gir a l’argument més previsible, recollint una deixada enrere d’Icardi i eliminant la sortida de Szczesny que només la fusta va poder fer avortar.

Va ser l’avís més clarivident d’un Inter disposat a no deixar-se domesticar per l’ambient, a aguantar la mirada a un rival que en les últimes temporades no ha estat a l’abast de ningú. I malgrat la voluntat neroazzurra, la tendència sembla destinada a sostenir-se. La Juve, sempre capaç d’acoblar-se a qualsevol context que li proposi el futbol, va contenir els moments de rauxa de l’Inter, va jugar les seves cartes ofensives quan va poder i, sobretot i com de costum, va ser més contundent a les àrees. Mandzukic, entrant amb força a buscar una centrada de João Cancelo, lateral cada dia més exuberant en les incursions, capaç d’influir fins i tot quan li toca escrutar la banda esquerra, va enfonsar la pilota a la porteria de Handanovic quan el partit ja entrava en la fase de no retorn.

L’Inter va tenir poc marge de maniobra. Spalletti va cremar tots els focs d’artifici que li quedaven amb l’entrada de Lautaro Marínez i de Keita Baldé, però la Juve, de mirada impassible en moments que decideixen partits i campionats, no va concedir girs argumentals d’última hora i va acabar confirmant el cop d’autoritat que recorda a Itàlia quins són els equilibris actuals del seu futbol.