Fa cinc mesos tots els aficionats del futbol estaven al vespre enganxats al televisor, la tauleta, el mòbil o el dispositiu que fos pendent de com Antoine Griezmann emulava LeBron James i anunciava el seu futur a través d’un programa de televisió. El francès va deixar el Barça amb un pam de nas i va fer feliç l’afició de l’Atlético. El nou pal de paller, amb sou d’estrella dels grans equips europeus. El problema? Que el pressupost dels madrilenys està un grau per sota dels gegants, i tenir un jugador que cobra el triple que els companys està generant tensions internes i no deixa marge a fitxatges o renovacions per culpa del límit salarial. A banda del tracte d’estrella.

Fa un any l’Atlético ocupava el lloc 52 en el rànquing de mitjana de sous dels jugadors en una llista que inclou tots els esports del món. En qüestió de mesos ha fet el salt fins al 17, que baixa fins al 9 si només agafem els clubs de futbol. En bona part el canvi obeeix a la voluntat d’enviar un missatge als rivals i per un cop retenir l’estrella. 23 milions d’euros nets de fitxa, a banda d’una generosa prima de renovació. Griezmann va valorar l’esforç de l’entitat, que també va fer el fitxatge més car de la seva història en qui passa per ser el seu amic íntim, Lemar (75 milions), en la temporada que el Wanda acull la final de la Champions. Tot plegat ha derivat en un maldecap. Tothom té clar qui és l’estrella, però no veuen amb bons ulls que cobri el triple que el segon més ben pagat. Hi ha cua reclamant una millora de contracte i no hi ha manera de tancar un acord de renovació amb Oblak i Filipe Luis, ni complir amb la promesa d’augment de Saúl. El lateral brasiler ja va voler marxar a l’estiu i ho tornarà a provar al gener. L’únic que va voler signar la continuïtat va ser Godín, fent el xantatge amb una oferta del United l’últim dia per collar-los al màxim.