1a divisió

Els durs adeus de Cristiano i de Zidane

El Madrid viu un final d’etapa dolorós després de fer història amb la tercera Champions seguida

Ridícul en la lliga i en la copa del rei i incapacitat de Florentino Pérez per trobar relleus

El 2018 comportarà sensacions enfrontades en l’aficionat madridista. La tercera lliga de campions seguida els provocarà el somriure d’una fita històrica enfosquida per la certesa d’un final d’etapa. D’una de les de més èxit, amb els tres ceptres continentals consecutius, que deixa pas a la incertesa. La duresa de dir adeu a Cristiano Ronaldo i Zinedine Zidane l’han tastada de seguida amb la manca de referents i l’aventura efímera i fallida de Julen Lopetegui.

El Madrid ha viscut un 2018 similar al 2017. Ho va apostar tot a un color, la lliga de campions, i la boleta va caure en la casella adient. Amb escàndols, per variar, i actuacions mediocres. Incapaços de lligar el primer lloc, superats pel Tottenham de Mauricio Pochettino, un dels molts tècnics que Florentino Pérez no ha pogut robar a altres equips els darrers mesos, per un cop el sorteig no va ser benèvol i van provocar el final d’etapa d’Unai Emery al PSG. En la següent ronda, el Juventus. Exhibició de Ronaldo en l’anada (0-3) amb una xilena espectacular, però els italians es van situar 0-3 al Bernabéu, abans que l’àrbitre decidís donar un cop de mà als blancs en l’últim instant amb un penal qüestionable. El Bayern de següent repte i de nou, millor a fora (1-2) que a casa, amb patiment màxim quan els alemanys van situar-se a un gol de passar. I en la final van comptar amb l’enorme ajuda de Karius, gran enemic del Liverpool en empassar-se dos gols. Bale ho va arrodonir amb una gran tisora.

Ridícul en la lliga i la copa

La carta Champions va funcionar i va deixar en segon terme la mediocritat en la resta. Tercers en la lliga a 17 punts del Barça i sense possibilitats des de l’inici, ja que al final de la primera volta eren 19. Pitjor encara en la copa, amb una desfeta històrica a mans del Leganés, que va imposar-se 1-2 al Bernabéu en els quarts.

El Madrid fa temps que oferia signes d’esgotament, però la lliga de campions ho tapava tot. Ronaldo estava empipat perquè el Madrid no li pagava les multes d’Hisenda i fins i tot va espatllar la celebració europea obrint la porta a marxar damunt la gespa després de la final. Bon vent i barca nova va ser la resposta de Florentino Pérez. Cap al Juventus. I qui faria els 40 o 50 gols que signava cada temporada? Ningú. Ha estat la resposta que ha ofert el temps. El segon maldecap del president blanc va ser la decisió de Zidane de marxar malgrat haver renovat un any abans. Veia com l’abisme s’acostava i se’n va apartar. Incapaç de signar Pochettino, Klopp, Allegri, Löw ni cap gran nom, Florentino, amb la cara desencaixada quan el francès va fer públic l’adeu, va optar per provocar un terratrèmol fitxant el seleccionador espanyol a poques hores de començar el mundial. I no li va dur cap crac, només pedaços. El 5-1 al Camp Nou va tallar el cap de Lopetegiui a l’octubre, però feia temps que estava condemnat, entre d’altres per perdre la supercopa europea. De nou, fracàs per trobar un relleu, així que es va tirar de la casa, Solari, que, en poc temps, ja ha viscut la pitjor derrota europea a casa i Isco convertit en enemic de l’afició. La duresa dels finals d’etapa.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)