Internacional

Política i esport

Bolsonaro i el futbol

L’ultradretà Jair Bolsonaro no va dubtar a utilitzar el futbol en la seva campanya fins al punt de vestir-se amb la camiseta de gairebé tots els clubs del país

Malgrat aquest transvestisme futbolístic, el president brasiler és seguidor del Palmeiras, un equip amb un controvertit passat vinculat al feixisme italià

Els gestos van provocar que futbolistes, alguns de pell negra i origen humil, donessin el seu suport a Bolsonaro

El passat 28 d’octubre de 2018, després de la seva victòria en la segona volta de les eleccions presidencials amb poc més del 55% dels vots, el militar reservista Jair Bolsonaro es convertia en el nou president electe del Brasil. L’accés d’aquest candidat del conservador Partit Social Liberal, que havia fet campanya amb el lema “Brasil i Déu per sobre de tots”, a la presidència, que es va fer efectiva l’1 de gener passat, comportarà que l’estat brasiler passi a estar comandat per un ultradretà nostàlgic de la dictadura militar i de públiques i notòries posicions polítiques masclistes, homòfobes i racistes. El triomf electoral d’un personatge d’aquestes característiques s’explica per múltiples factors, entre els quals cal destacar el seu populisme. De fet, un dels elements que Bolsonaro va utilitzar per acostar-se al poble durant la seva campanya va ser el futbol, un esport que segueix amb passió.

Durant el període electoral, va arribar a ser batejat com “el candidat de les mil samarretes”, perquè no va dubtar a abillar-se amb els colors dels principals equips del país i a visitar nombrosos estadis. Entre altres, va ser fotografiat amb les camisetes del Santos, de l’Sport Recife, del Vasco da Gama, del Botafogo, del Palmeiras, del Fluminense, del Flamengo i del Gremio, clubs que són, en molts casos, rivals acèrrims, una circumstància que no va importunar el militar a la reserva. Aquests gestos van provocar que molts futbolistes brasilers, alguns de pell negra i d’origen humil, manifestessin el seu rsuport a Bolsonaro. Així, doncs, l’ultradretà va aplegar el suport de mites recents del futbol brasiler com Ronaldinho, Cafú, Kaká i Rivaldo, i de futbolistes en actiu com Lucas Moura i Felipe Melo.

El futbol es va convertir en un terreny de confrontació política on es van repetir els gestos de suport a Bolsonaro o d’oposició oberta. Entre els actes que van protagonitzar els afeccionats brasilers, destaquen els càntics homòfobs de grups de seguidors del Palmeiras i de l’Atlético Mineiro, que van ser contestats per les manifestacions públiques dels principals grups d’animació del Corinthians paulista, que es van mostrar contraris a l’accés de Bolsonaro a la presidència perquè el consideren un nostàlgic de la dictadura contrari als drets de la majoria del poble del Brasil. De fet, tot i la multitud de samarretes que Jair Bolsonaro va lluir durant la campanya, és ben sabut que el president electe és seguidor del Palmeiras, club del seu São Paulo natal. Segurament per això les principals mostres de suport provenien d’aquest equip, arribant fins al punt que Felipe Melo va dedicar-li el seu gol en el partit contra el Bahía, el va qualificar aleshores com “el nostre futur president” i va desitjar-li una ràpida recuperació de l’atac amb ganivet que havia patit. Poc després, Melo no dubtaria a fotografiar-se amb Bolsonaro i a demanar públicament el vot per ell, tal com van fer diferents grups d’afeccionats del Palmeiras.

Per contra, les posicions més obertament hostils contra el candidat provenien dels seguidors del Corinthians, un club també originari de São Paulo, que s’ha caracteritzat, però, per les posicions progressistes i en favor de la democràcia . El principal grup d’animació del Corinthians, els Gavioes da Fiel, van fer campanya contra Bolsonaro perquè el seu és un col·lectiu que “defensa els drets del nostre poble i que no pot permetre que el nostre principal representant, qui governa el país, estigui contra nosaltres i contra tot allò pel qual lluitem”. Una posició que no és d’estranyar tenint en compte el paper que el Corinthians va jugar en la lluita contra la dictadura militar, per la qual Bolsonaro sent una profunda enyorança, i el fet que Lula da Silva, l’expresident progressista, és seguidor del Corinthians i soci honorari dels Gavioes da Fiel. Tampoc és sorprenent que Bolsonaro sigui seguidor del Palmeiras, i no només perquè al si de tots els estaments del club hi ha sectors que li manifestin obertament el seu suport, sinó perquè aquest club té un controvertit passat que el vincula al feixisme. De fet, l’actual Sociedade Esportiva Palmeiras va néixer a São Paulo el 1914 fruit de la voluntat de diversos joves italians que habitaven a la ciutat de constituir una entitat esportiva que representés la comunitat italiana al Brasil, en un període en el qual Itàlia encara no feia ni mig segle que s’havia unificat. Si bé existien clubs abanderats de les diferents províncies transalpines, no n’hi havia cap que s’erigís en estendard del conjunt dels italo-brasilers, un rol que va voler assumir aquest nou equip, que va ser batejat amb el nom de Palestra Italia.

Les seves intencions van propiciar que el consolat italià a São Paulo s’interessés en el nou club perquè podria servir per tal de difondre entre la comunitat italiana del Brasil que Itàlia ja era un nou estat unificat amb un únic himne i una única bandera, un fet encara desconegut per diversos membres d’aquesta col·lectivitat. Això va marcar l’estreta relació que el Palestra mantindria amb l’Estat italià, com ho demostra, per exemple, que abans d’adoptar un escut amb les inicials de l’entitat (PI), va portar al pit la creu de Savoia, o que, el 1915, dirigents i esportistes de l’entitat enviessin diners al govern transalpí, immers en els combats de la Primera Guerra Mundial.

Aquest vincle va propiciar que, durant els anys trenta, amb el feixisme al capdavant del govern de Roma, el Palestra Italia es convertís en un instrument de propaganda feixista al Brasil. São Paulo va acollir nombroses visites de representants del Partit Nacional Feixista, entre les quals destaca la del seu dirigent Luigi Federzoni del 1937. En aquella ocasió, l’estadi del Palestra Italia va acollir desenes de milers de simpatitzants feixistes en un acte que va estar presidit per un immens retrat de Benito Mussolini i que va incloure una desfilada per la gespa dels Fascis de l’exterior, el grups de combatents feixistes italians que també s’havien organitzat fora del país i que tenien a les seves filesnombrosos italobrasilers, que aprofitaven estructures com la del club Palestra per recollir fons i homes pel conflicte bèl·lic que estava punt d’esclatar.

El 1942, l’entrada del Brasil a la Segona Guerra Mundial al costat de les forces aliades va provocar la fi de la condescendència que les autoritats havien tingut amb entitats i actes d’aquesta naturalesa. Així, doncs, el govern de Getúlio Vargas va forçar l’expulsió dels estrangers (especialment dels vinculats a Itàlia, Alemanya i el Japó, estats amb els quals el Brasil estava en guerra) dels clubs esportius brasilers i va prohibir qualsevol denominació que evoqués els nous estats enemics. El Palestra Italia va haver, doncs, de canviar el seu nom per tal de brasilitzar-lo i va convertir-se en la Sociedade Desportiva Palmeiras, entre d’altres raons per aprofitar la P que ja feia lluir a la samarreta.

El passat sembla anar, doncs, com l’anell al dit a Jair Bolsonaro. Això sí, el president ha de cohabitar amb una afecció que dista molt de ser monolítica i que també té seguidors, com els que integren el grup P16-Palmeiras Antifascista, que abominen el seu racisme, el seu masclisme i la seva homofòbia. Una circumstància que va quedar palesa el 2 de desembre, quan Bolsonaro va assistir, vestit amb la samarreta del Palmeiras, a la celebració del títol de campió brasiler de 2018 i va sentir com l’ovació que rebia de bona part del públic convivia amb els xiulets dels qui s’oposen a les seves polítiques d’extrema dreta.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)