En un gremi en què passar desapercebut no entra dins de la normalitat, Mikel Oyarzabal (Eibar, 1997) és víctima del seu propi caràcter. No és habitual que un futbolista com ell, de màxima reputació, conjugui el seu dia a dia a la Real Sociedad amb les classes d’empresarials a la Universitat de Deusto. Tampoc ho és que inverteixi les seves vacances amb els amics a Salou. O que hagi resistit al món de la representació per entregar el seu futur a la capacitat del seu pare. “No m’agraden les diferències que es generen pel simple fet de ser futbolista”, ha resumit l’atacant en una entrevista al Diario Vasco.

I només per això, per la seva simplicitat, Oyarzabal ja és una rara avis en un món en què les excentricitats són el pa de cada dia. Un món a l’inrevés. També per la seva capacitat per mantenir-se fidel a uns colors que ha lluït des que era cadet, quan va triar la Real per sobre de l’Athletic, i que ha mantingut malgrat l’arribada d’ofertes desorbitades, amb el conjunt biscaí disposat a pagar la seva clàusula de rescissió fins en dues ocasions i a oferir-li un salari d’una altra dimensió.

Però lluny de deixar-se dur pel corrent que, per exemple, ha engolit recentment Íñigo Martínez, Oyarzabal ha acceptat les millores salarials de la Real per mantenir-se a Anoeta, on en poc temps ha assolit la condició d’ídol, heretant per exemple el dorsal de Xabi Prieto (el 10) i sobretot delectant el públic txuri-urdin no només per la seva fidelitat, sinó també amb la capacitat que està tenint per frustrar l’Athletic en el cos a cos. Incapaç de seduir la joia guipuscoana, el conjunt de Bilbao ha vist com Oyarzabal s’ha convertit en un incòmode company de derbis. Dels set que ha disputat, n’ha guanyat quatre i només n’ha perdut dos. A San Mamés, en la primera volta, va ser protagonista amb un doblet i dissabte a Anoeta va tornar a veure porteria per obrir el camí de la victòria de l’equip txuri-urdin. “Per als que som d’aquí, això és molt especial”, va resumir a peu de camp Oyarzabal, convertit en l’escut de la Real Sociedad per identificació i en una bandera de la normalitat en un món en què el focus mediàtic sol distorsionar la percepció de moltes coses. Des del pis d’estudiants que encara enguany comparteix amb els seus companys, Oyarzabal no s’escapa de la repercussió dels seus actes: per la seva sobrietat i per la seva capacitat per amoïnar tot Bilbao.