No hi ha temps per perdre. Les lesions ja han consumit una part de la seva carrera que ja no tornarà, i per això Sergio Canales (Santander, 1991) necessita degustar cada minut al terreny de joc. Amb els genolls marcats per sempre de cicatrius que a qualsevol altre l’haurien empès a claudicar, el mitjapunta cantàbric havia advertit que podia tornar a ser aquell futbolista encisador dels primers dies, quan, amb una cara de nen que no ha evolucionat pràcticament, va aparèixer a primera divisió amb la samarreta del Racing. “Arribo al Betis en el millor moment de la meva carrera, tant físicament com mentalment”, va afirmar l’estiu passat, quan el conjunt andalús va aconseguir incorporar-lo de franc, després de la seva etapa a la Real Sociedad.

Aleshores, però, pocs podien imaginar que Canales seria capaç d’elevar la seva silueta a la dimensió del líder que és avui. “T’ha d’agradar molt això que fas i ser mentalment molt fort per no haver perdut les ganes”, ha manifestat Quique Setién, que ha trobat en Canales una prolongació de les seves idees, algú capaç d’entendre el joc, de dominar l’espai entre línies, de tocar i conduir, de filtrar passades i conquerir terreny prohibit en la rereguarda rival. I de fer-ho, a més, amb una continuïtat sense precedents en el seu expedient. I és que, només superat per Mandi, Canales és el segon futbolista que més minuts ha disputat aquest curs amb el Betis, en una exigent aventura per tres competicions. Amb 2.979 minuts de joc a l’esquena, el futbolista cantàbric ja ha superat la seva millor temporada (2.950 minuts la 2014/15 amb la Real) i sobretot ho ha condimentat amb estadístiques que expliquen el rumb del Betis: vuit gols i tres assistències. “Mai l’havia vist així, es nota que té ganes de recuperar l’estatus que tenia fa anys”, ha resumit Setién sobre un futbolista a qui coneix des que era un nen.

L’aposta per una dieta macrobiòtica, idea de la seva parella, Cristina Llorens, i una disciplina per cuidar-se que s’acosta a l’obsessió han protegit Canales de les lesions. I el talent ha fet la resta per acostar-lo, als 28 anys, de nou a un nivell de selecció. “Ser convocat és un dels meus grans objectius i tant de bo algun dia es pugui fer real. Però perquè així sigui hem d’empènyer el Betis cap amunt”, ha manifestat aquesta setmana el mitjapunta de Santander, que avui tindrà l’oportunitat on un dia va ser casa seva, Mestalla, de dur el Betis a una final.