L’Atlético de Madrid es resisteix a clavar el genoll a terra. Tot i l’eufòria desfermada dissabte al Santiago Bernabéu, d’un Barça que es va veure donant una estocada pràcticament definitiva al Real Madrid, l’ombra d’El Cholo Simeone continua present. Llunyana, però constant.

Són set punts de distància i una visita pendent al Camp Nou per a un Atlético que va passar per Anoeta amb peus de plom, solvent tot i viure l’última mitja hora en inferioritat per l’expulsió de Koke, però que va fonamentar una victòria sense rèplica en tan sols tres minuts, i molt a la seva manera.

Acceptant uns primers minuts de domini rival, concedint a la Real Sociedad la pilota i fins i tot les primeres arribades, fiant la seva estabilitat a un Jan Oblak que va allunyar el poc perill txuri-urdin sense despentinar-se –un parell de centrades laterals i un xut molt tou d’Oyarzabal–, el conjunt colchonero va desenterrar les seves millors armes en la pilota aturada i va descobrir en Álvaro Morata un nou ingredient en el qual recolzar-se en aquesta disciplina. El madrileny, que ha aterrat amb el peu dret en el seu retorn a Madrid, ara a l’altre bàndol, va conquerir per primera vegada l’àrea de la Real tocat el minut 30, entrant amb força per connectar a la xarxa una pilota pentinada per Diego Godín. Pur Atlético.

Com també va ser molt de l’estil de Simeone la rèplica, amb una falta servida per Koke al cor de l’àrea que novament Morata, ara sense ningú per incomodar-lo, amb temps per decidir, va allotjar al fons de la porteria de Rulli. Va assegurar així una victòria que no va perillar malgrat la inferioritat final.

Havent marcat menys de la meitat de gols en el campionat que el Barça (66 contra 38), l’Atlético manté viva la flama d’una lliga que amenaça d’anar-se apagant per la fiabilitat blaugrana. Els colchoneros, però, caminen amb fermesa.