Internacional

PEP CLOTET

ENTRENADOR ASSISTENT AL BIRMINGHAM CITY

“La mescla de cultures només millora el futbol”

“Quan vaig sortir de l’Espanyol rumb a Suècia era d’idees fixes, però el món fa ser tolerant, acceptar noves idees que també són vàlides, al final la clau és que l’equip se senti còmode”

Em va marcar el Barça de Cruyff i amb Van Gaal aquesta filosofia es va convertir en una metodologia, amb conceptes molt sòlids

El futbol ha abraçat Pep Clotet (Igualada, 1977) amb la mateixa força amb què ell ha absorbit idees del joc com una esponja, des de la mirada interessada dels entrenaments de Louis van Gaal amb el Barça fins a Birmingham, on avui acompanya Garry Monk a la banqueta, passant pel futbol base de l’Espanyol i països d’una mirada futbolística rígida i allunyada com Suècia i Noruega.

El seu èxit és haver-se impregnat de moltes idees en pocs anys?
He tingut la sort de viure moments importants i bonics en clubs de països diferents, amb mentalitats molt diverses i això m’ha ajudat molt. Ser encara jove i haver tingut la possibilitat d’experimentar tantes coses em genera una gran satisfacció.
La fricció amb diferents mirades és una invitació a adaptar-se?
El cert és que quan marxo a Suècia, al Malmö, era d’idees força rígides, perquè venia d’una etapa a l’Espanyol de força èxit, guanyant una copa juvenil i aconseguint un ascens amb el filial, i una mica et creus que tens la tecla, que la teva recepta funciona. Però de sobte sí que vaig notar un canvi, de ser més tolerant i acceptar les diverses mirades sobre el joc i aprendre que tot funciona. Pel camí vas agafant idees, detalls que vas incorporant a la teva concepció que potser d’entrada no imaginaves. Actualment no hi ha entrenadors que puguin estar 20 anys en un club i desenvolupar la seva idea, t’has d’adaptar molt al torneig, al club, a les circumstàncies...
Va començar observant entrenaments de Van Gaal al Barça...
A mi em va marcar molt el Barça de Cruyff, perquè va donar una filosofia al club, una manera de treballar a tots els nivells i, a més, de tenir èxit. Però l’etapa de Van Gaal em va servir per descobrir que allò no només era una filosofia, sinó que s’havia convertit en una metodologia, en una idea clara de com desenvolupar conceptes que eren habituals amb Cruyff però que ara estaven treballats de forma molt rigorosa, com jugar amb l’home lliure, coses que Guardiola després encara desenvoluparia més. Em va marcar veure els entrenaments de Van Gaal i després quan ens hi hem enfrontat en Premier he tingut la sort de comentar-l’hi.
Sorprenentment, però, amb aquestes idees vostè apareix a Suècia i Noruega, països amb una concepció molt britànica...
Sempre dic que la meva primera experiència al futbol anglès és a Malmö, a Suècia, perquè arribo com a assistent de Roland Nilsson, que havia estat molts anys a Anglaterra. I aquell primer contacte va ser un còctel extrem, de la seva mirada del joc amb la forma amb què jo havia fet les coses fins aleshores. I la veritat és que em va anar molt bé veure la seva idea de competir i de comportar-se en un vestidor i diria que vam fer una barreja entre les dues mentalitats força interessant que ens va dur a guanyar la lliga.
En el primer entrenament a Suècia es va posar les mans al cap?
En algunes coses sí, però jo anava amb la idea que no només el que fem a Catalunya està bé, que aquí es tracta que l’equip estigui còmode amb el que fa i aquell era un Malmö bastant de contracop, d’intentar defensar amb ordre i sortir ràpid. Hi ha equips que senten que sense tenir la pilota poden acabar generant més espais per atacar. Això va ser un xoc per a mi, però positiu, d’intentar entendre-ho.
A Anglaterra, en canvi, entra per una porta amable com Swansea.
Hi havia ja la petjada de Robert Martínez que havia tingut la valentia d’implementar una manera de jugar que anava en contra de la cultura del club. La seva gran victòria va ser convèncer els aficionats que es podia guanyar jugant d’una forma diferent. I de retruc això va ajudar el club, ja que resulta que tot i no tenir massa capacitat econòmica, l’estil del Robert reclamava futbolistes que potser per estil no tenien tanta demanda en el futbol anglès, jugadors de més capacitat tècnica i associativa. Quan vaig arribar jo a Swansea ja hi havia Laudrup i poder treballar en un club com aquest va ser un luxe.
El públic anglès ha canviat la seva mirada sobre el joc?
Depèn del lloc. Cada club té una cultura de joc molt determinada i això és difícil de modificar-ho perquè ells se senten segurs en aquest escenari. És veritat que hi ha casos com el del Swansea o el del Bournemouth que han aconseguit incorporar idees d’un futbol menys britànic, però també és cert que encara queden altres clubs molt convençuts de la tradició més estricta.
La Championship, que sempre havia estat un bastió de l’estil més britànic, està seguint el nivell de globalització de la Premier?
Estan arribant entrenadors estrangers, que porten idees diferents i això acaba creant una mica de mescla. El que a mi em va passar a Malmö, està passant a la segona divisió anglesa i acabarà afectant la League One (tercera).
A la llarga doncs, la tendència serà a perdre les particularitats de cada lloc del món, a veure equips molt més adaptables?
Pot ser, però això només fa que millorar el joc, que hi hagi una cultura molt arrelada en una lliga i de sobte arribi una influència externa, potser d’entrada pot crear cert conflicte, però a la llarga acaba millorant el joc.
Actualment està lluitant amb el Birmingham en una lliga de 46 jornades a més de la promoció. Extenuant...
És molt complicat, és una competició molt llarga, molt condensada, amb partits dissabte-dimarts i això es fa molt dur. Els anglesos hi estan més habituats perquè forma part de la seva quotidianitat, però el jugador que ve de fora ha de fer un esforç gran per adaptar-se a aquesta intensitat, ser conscient que es necessita una preparació física evident, però també una capacitat mental molt gran.
No preveu tornar?
M’encanta conèixer diferents cultures i per sort ho he pogut experimentar per Europa, però el fet de ser català sempre fa que trobis a faltar casa teva. En algun moment sí m’agradaria tornar.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)