Si quedava algun dubte de que el seu retorn a la banqueta blanca comportava un canvi de jerarquies, Zinedine Zidane es va encarregar d’esvair-los en la seva segona alineació com a jerarca del Madrid. Aprofitant l’avinentesa, d’un Courtois lesionat i de la suposada fatiga de Keylor, que venia de jugar 180 minuts amb la selecció de Costa Rica a l’altra banda de l’Atlàntic, el marsellès va exhibir la màniga ampla amb què Florentino ha abraçat el seu retorn entregant la porteria blanca al seu fill Luca, que per primera vegada va exposar-se a la mirada del Bernabéu i que va trigar 3 minuts en encaixar un gol en en el que acabaria sent una victòria tan agònica com grisosa contra el necessitat Osca.

Dues victòries d’una tacada per a Zizou, però dos resultats que més enllà de no aprofundir la ferida, no alliberen el Madrid de les tenebres d’una temporada en què les sensacions són quasi pitjors que les estadístiques. Tot i el triomf, no va haver-hi excessos a Chamartín. Tampoc en l’agitació d’un onze que, a més del canvi sota pals, va incloure l’oportunitat per a Brahim , la reaparició de Llorente i continuïtat per a Marcelo i Isco.

Però mentre l’expectativa acabava de dirimir-se el Madrid es va veure hipotecat per un gol matiner de l’Osca. Chimy Ávila es va desfer del marcatge de Nacho i va servir una pilota franca al Cucho Hernández perquè desflorés la porteria de Luca , dubitatiu en alguna sortida.

Però tot i moments de dificultat futbolística i de la fam d’un Osca que agonitza en la zona baixa de la classificació, amb poc el Madrid va obtenir molt rèdit. En una de les poques sortides que va poder completar despenjant molta gent en el primer acte Isco, que suma dos gols des del retorn de Zizou, va obtenir l’empat a plaer i ja en la represa, en un tram de millor to blanc, Ceballos va comparèixer des de la segona línia per reblar una deixada de Benzemá. Però ni així va respirar el Bernabéu, que va haver d’entomar un nou gol de l’Osca, ara per una rematada de cap d’Etxeita i esperar a un final agònic en què Benzemá va rescatar una victòria que no canvia l’horitzó d’un Madrid instal·lat en una rutina insípida.