Quatre vegades va haver de marcar Benzema –les dues primeres anul·lades per fora de joc– perquè el Madrid derrotés un Eibar afectat pels problemes físics i que no es jugava res en la taula. Els blancs es van despertar en el segon temps, després d’una primera meitat marcada pel gol de Cardona i pels xiulets del Bernabéu. Els 50.284 espectadors signifiquen la tercera pitjor entrada del curs a Chamartín, que s’agafa a un heroi del passat per imaginar-se el propi futur.

L’esma inicial sempre és una bona aliada per al Madrid, que va voler colpejar aprofitant l’avançada defensa de l’Eibar. En el primer quart d’hora només el fora de joc va impedir que els de Zidane s’avancessin en el marcador. Dues errades de Bale van provocar una pluja de xiulets al Bernabéu de la qual els locals no es van aixecar. Va ser el moment de l’Eibar, que tocant i tocant es va aproximar a Keylor i el va batre en una jugada iniciada per l’alellenc Cucurella i acabada pel lleidatà Cardona.

La reacció dels blancs va arribar en el segon temps, després de la represa, i va cristal·litzar en un altre gol anul·lat per fora de joc a Benzema i, posteriorment, en un cop de cap precís del francès que sí que va pujar al marcador. El partit es va obrir, l’Eibar amenaçava però el Madrid ja governava en un partit que va tancar, de nou, Benzema imposant la seva llei. La genialitat erràtica del francès, però, el va portar a fallar dues dianes clamoroses; això sí, quan els punts ja tenien amo.