Internacional

Mundial

La redempció de Neville

El seleccionador anglès convenç amb arguments futbolístics i una gestió excel·lent del vestidor els detractors

Va ser escollit per al càrrec saltant-se tots els protocols i, a més, es van desvelar, posteriorment, piulades amb acudits masclistes que havia fet en el passat

La selecció anglesa havia proposat una manera prou original per designar el seu nou seleccionador. Tots els candidats havien de proposar un projecte que havia de ser discutit i avaluat per posar-se al capdavant de l’equip. Però Phil Neville (Bury, 1977) es va saltar tots aquests passos i va ser nomenat nou entrenador de la selecció. Ni tan sols s’havia presentat a l’oferta. La decisió va generar controvèrsia, i molt més quan van sortir a la llum acudits masclistes que van obligar el seleccionador a disculpar-se públicament. El futbol, però, està donant tota la credibilitat perduda a Neville ja que un any i mig després està dirigint una de les seleccions més sòlides del campionat: Anglaterra s’ha passejat en la fase de grups i té el camí asfaltat per arribar a les semifinals.

Phil Neville, que tenia una carrera curta com a entrenador, com a ajudant al costat de Ferguson al United i del seu germà Gary al València, no estava gaire interessat en el futbol femení. Per això va ser una sorpresa per a l’opinió pública el seu nomenament. Vint-i-quatre hores després, es van rescatar unes piulades del 2012 amb acudits masclistes que van posar encara més pressió sobre la seva figura. Neville es va disculpar, Anglaterra el va perdonar i el tècnic ha entrat amb bon peu a la selecció anglesa, amb grans resultats (tres de tres victòries en la fase de grups i favorites per arribar a les semifinals) i una molt ben valorada gestió de vestidor.

A la federació anglesa, els entrenadors compleixen un protocol determinat quan entrenen equips femenins. Tenen un temps limitat al vestidor i difícilment tenen trobades a soles amb les jugadores. Res d’això ha estat cap impediment per a Phil Neville, que s’ha posat l’equip a la butxaca. “Des que va arribar, sabíem què tindríem d’ell: respecte i disciplina. Ha aconseguit connectar amb nosaltres i construir relacions personals, un aspecte que no ens esperàvem”, explicava la defensora Lucy Bronze. “És un gran exemple sobre com tenir èxit en aquest món”, afirma la capitana Steph Houghton, a qui Neville va donar confiança cega tot i les dificultats personals que està passant amb la malaltia del seu marit, el futbolista Stephen Darby, que recentment s’ha hagut de retirar per una afectació motora neuronal. El tècnic ha superat tots els dubtes que va generar el seu nomenament, basats sobretot en la nul·la experiència i interès previ en el futbol femení, i vol liderar la selecció del seu país, aquella amb qui no va jugar ni un mundial, per guanyar el títol més gran de tots.

Mals precedents
La polèmica per les piulades de Neville va arribar mesos després que l’anterior entrenador, Mark Sampson, fos acomiadat al capdavant de la selecció anglesa per haver mantingut una relació sentimental amb una jugadora de l’acadèmia del Bristol quan entrenava en aquell club. A més, el tècnic es va haver de disculpar per uns comentaris racistes dirigits a dues jugadores. “Havia d’haver afrontat tot aquell procés amb una altra mentalitat”, va afirmar recentment el tècnic al Times, on va reconèixer que, després dels fets, va fer un curs de reeducació de sis mesos sobre la diversitat i la igualtat. “No n’estic orgullós i sempre lamentaré els comentaris que vaig fer”, hi va afegir Sampson.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)