Com els bons davanters, capaços de penetrar a les entranyes de l’àrea amb astúcia i nocturnitat, Lautaro Martínez (Bahía Blanca, Argentina, 1997) ha entrat al cor de la selecció argentina quasi sense avisar, com qui supera de puntetes un camp de mines, un terreny sempre convuls, on ni tan sols el Kun Agüero ha gaudit d’unanimitat, on Gonzalo Higuaín ha patit la sorna de part de l’afició i on sobretot Mauro Icardi, personatge estrident com pocs, ha estat incapaç de guanyar-se la confiança de la vella guàrdia albiceleste.

Per a Lautaro, en canvi, la sobrietat sempre ha estat bandera. Nascut al bressol del bàsquet argentí, practicant de l’esport de la cistella fins a l’adolescència, deixar Bahía Blanca per posar rumb a Buenos Aires i allunyar-se les seves arrels va ser difícil. Víctima de l’enyorança, va haver de refer-se que el Boca Juniors el descartés per al seu futbol base i ha arribat fins a la copa Amèrica després d’una primera temporada desafinada a l’Inter, on no ha arribat a guanyar-se un lloc entre els titulars. Però com ja va fer amb la samarreta del Racing d’Avellaneda, els gols acaben posant les coses a lloc. I després d’haver-se perdut el mundial de Rússia quan molts ja el reclamaven com a part del relleu generacional, Lautaro trepitja per fi amb força vestit d’albiceleste.

Davanter d’enorme elasticitat dins l’àrea, amb una capacitat de salt adquirida de les seves hores de bàsquet, de múltiples recursos en la rematada, l’ariet de l’Inter s’ha guanyat el suport moral de Leo Messi, que ja ha reconegut que li agrada jugar amb ell com a referència i sobretot està descarregant de pressió els seus companys amb la seva puntualitat dins l’àrea, la que va permetre obrir el marcador contra el Qatar només de començar (4’), no es va demorar gaire més contra Veneçuela (10’) per corregir el destí d’una Argentina que torna a entusiasmar. Tot i que encara no s’ha vist el millor nivell de Messi en el torneig, la selecció va trobant incentius en la irrupció de futbolistes de futur com Lautaro Martínez, que amb els seus gols en territori brasiler ja és el màxim realitzador de l’etapa de Lionel Scaloni com a seleccionador: sis gols en deu aparicions. “Contra Veneçuela va ser el millor, un toro que s’ho endú tot per davant, astut i murri”, definia ahir el diari Clarín el nou soci de Messi davant de porta.