El binomi Van der Gragt-Lió traslladava fins ahir a la central holandesa del Barça el record agredolç de l’última final de la Champions que l’equip entrenat per Lluís Cortés va perdre el mes de maig contra l’Olympique de Lió al Groupama Arena de Budapest (4-1). Stephanie van der Gragt va jugar únicament nou minuts en aquella final. Els seus únics nou minuts a Europa en tota la temporada. Aparició fugaç a escena en l’últim capítol de l’obra i poques línies de text. Les lesions li han impedit tenir un paper més destacat durant aquesta passada temporada. Sí que va ser actriu protagonista ahir a l’Stade du Hainaut contra Itàlia (0-2). El seu poderós gol de cap en el minut 80 de partit, després d’una falta perfectament executada per Sherida Spitse, va certificar la classificació d’Holanda per a les seves primeres semifinals d’un mundial femení. Glòria per a Van der Gragt i de nou amb Lió com a nexe. Aquesta vegada no com a rival, sinó com escenari. Dimecres (21 h), a Lió, l’actual campiona de l’última Eurocopa té una cita amb la història.

Stephanie van der Gragt va arribar al Barça l’estiu passat procedent de l’Ajax. Va ser el primer fitxatge blaugrana de la temporada 2018/19. Però les lesions l’han castigat durant en el seu primer any a Barcelona. Durant la pretemporada va patir la primera lesió del curs: lesió muscular al quàdriceps de la cama dreta en l’amistós contra el Manchester City. Aquell primer infortuni va ajornar el seu debut oficial amb el Barça fins al mes de novembre. La seva estrena en la lliga contra la Real va ser un parèntesi enmig del malson, perquè el mes de desembre va tornar a caure lesionada, aquesta vegada al lligament lateral intern del genoll esquerre. Dos mesos més de baixa. Reaparició al febrer, tres partits de lliga contra el Rayo, l’Sporting de Huelva i el Betis, i de nou, lesió. Aquest cop al recte anterior mentre estava concentrada amb Holanda per a la copa Algarve el mes de març.

Van der Gragt va disputar únicament set partits de lliga amb el Barça la passada temporada, dos de copa de la Reina i els nou minuts testimonials de la final de Champions, uns números que no justificaven entrar en la llista d’Holanda per al mundial. Sarina Wiegman, però, li va allargar la mà, citada entre les 23 i titular contra Itàlia, el Japó i Nova Zelanda. Van der Gragt torna a somriure. Ara, espera Suècia.