Més futbol

LUIS GARCÍA

NOU ENTRENADOR DEL JUVENIL A DEL CF DAMM

“Hem perdut factor humà”

“Al jugador d’ara li costa molt gestionar la frustració; el mòbil i les xarxes socials han fet molt de mal”

“Les emocions, moltes vegades, van al davant de la tàctica, i un entrenador ha de gestionar persones”

Luis García (Oviedo, 1981) acaba de penjar les botes després de jugar els últims cinc anys a les files del KAS Eupen belga. Ara comença la seva carrera d’entrenador a les files del juvenil A de la Damm. Sempre ha estat un home de caràcter i ara ha domesticat la seva impetuositat. L’edat no perdona i el seu nou rol d’entrenador l’obliga a ser més proporcionat en les seves formes tot i mantenir la seva essència. En aquesta conversa parla del futbol actual i la convivència amb els joves, dels reptes de present i de futur i, com no podia ser d’una altra manera, del seu Espanyol.

Quan va decidir que volia ser entrenador?
No entenia penjar les botes i deixar el futbol, que és el que més m’agrada. Hi ha molta gent que se’n va als despatxos, però això no és per a mi. Volia estar en contacte amb la gespa i viure aquesta passió pel futbol des d’un altre punt de vista.
Què ha après, a Bèlgica?
Moltes coses. Ara com a entrenador no pots deixar d’aprendre, has d’estar en contínua evolució. Allà a l’Eupen, el meu últim any, ja vaig entrenar el juvenil. El futbol belga és un altre estil de joc, més de transició i d’anades i tornades.
El futbol és més físic ara que el de la seva generació?
Molt més. L’altre dia estava a Madrid, a Las Rozas [on feia el curs d’entrenador] veient la sub-21. Quan veia passar els futbolistes em quedava atònit. Són atletes. El futbol, ara, va a una velocitat tremenda. Els nois estan molt més preparats que abans. Hi ha una gran evolució.
Ara li toca gestionar les carreres de nois joves, adolescents. Com es gestiona la frustració?
Aquest és el gran cavall de batalla. Ja m’ha passat a Bèlgica i ara tinc el repte de la Damm. Estem vivint en una societat en què els nois tenen tot el que volen i en el moment en què ho volen. En aquest sentit, els costa molt gestionar la frustració i les emocions. És una cosa molt important en l’aspecte formatiu però també amb els professionals. Han de veure l’error com una cosa normal i superar-lo de la manera més ràpida.
Quin avantatge tenia la seva generació respecte a la d’ara?
El mòbil ha fet molt de mal, com les xarxes socials. Recordo moltes xerrades amb José María Calzón [delegat de l’Espanyol], on ens posàvem a jugar a cartes, parlàvem entre nosaltres. Hi havia més relacions personals. Ara, cadascú, està ficat en el seu propi món.
El jugador és ara més egoista?
No sé si més egoista, diria que més introvertit. No expressa tant les emocions i al final això genera frustració. Tens un problema i no en parles. Estem en una societat en què la gent no s’allibera. El jugador actual té problemes i se’ls menja. Això desemboca en una actitud més agressiva. Hem perdut una mica l’essència i el factor humà del futbol i cal recuperar-ho.
Això va en contra de l’equip?
Sí. Els futbolistes han de veure que estan en un grup i des del primer dia ha de ser una família amb les coses bones i les dolentes.
Lotina deia que el 80 per cent de la seva feina era vetllar per les dinàmiques de grup.
I més ara en un juvenil. Són adolescents, una edat complicada; exteriorment poden pensar que són forts però internament són dèbils. Ens han insistit molt en el curs d’entrenador sobre la gestió de les persones. Les emocions, moltes vegades, van al davant de la tàctica.
Al final un entrenador també ha de ser psicòleg?
Totalment. Penso que la professió d’entrenador està infravalorada. Ser tècnic és una professió de risc però preciosa.
Vostè era un jugador amb caràcter; ara es moderarà?
Hauré de tenir mà esquerra però l’exigència haurà de ser màxima. Seré un tècnic intens; no puc canviar la meva personalitat. No seré dels que estigui assegut a la banqueta però tampoc vull que els meus jugadors siguin robots.
A Bèlgica no surt gaire el sol i ara torna a Barcelona.
És brutal. És molt especial tornar aquí. He passat quatre anys separat de la meva família. Ha estat molt dur. Jo baixava quan podia [s’emociona]. Tinc la sort de tenir una dona extraordinària, per mi és la meva heroïna. Ha tirat endavant amb els nens i ara ens tornem a ajuntar.
I per què no a l’Espanyol? Li van oferir ser el segon del filial.
L’Espanyol sempre és la primera opció però he estat honest i directe. Volia ser primer entrenador. M’oferien ser segon de Gay però volia mantenir-me fidel a les meves idees. Vull equivocar-me com a entrenador i és la millor manera. Aquest és el pas i tant de bo arribi un dia d’anar a l’Espanyol, casa meva.
I ara la Damm.
Estic en un club històric en la formació de joves talents. És un gran club on surten molts futbolistes. Quan va arribar l’oferta no vaig tenir cap dubte de venir. Ara tornem a divisió d’honor i serà un any molt exigent.
Com veu el seu Espanyol?
Genial! Ha fet un gran any. Vaig ser fidel defensor de Rubi però em va sorprendre la seva sortida. Ara estic engrescat amb Gallego.
Deia que els tècnics estaven poc valorats i l’Espanyol tria David Gallego.
La tria de David és un exemple del nivell de formació que hi ha a l’Espanyol i la qualitat dels tècnics. La decisió és molt encertada. He compartit un matí amb David i és un paio extraordinari. Periquito, de la casa, gran formador i avalador de gent del planter. Està preparat, té caràcter i és ambiciós.

Sopar de cloenda de la temporada

El CF Damm ha donat per finalitzat el curs 2018/19 amb el tradicional sopar de cloenda a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm. L’acte va servir per reconèixer els èxits dels equips en un sopar en què no va faltar Luis García, el nou tècnic.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)