La Suècia que segueix amb fervor el seu combinat femení tenia molt clavada l’espina del mundial del 2003, en què Alemanya va imposar-se en la final dels Estats Units en la pròrroga. La victòria de dissabte passat en els quarts de final contra les alemanyes va ser un bàlsam important per al combinat escandinau. L’ombra del gol de Nia Kunzer en aquella final de principis de segle que es va decidir per gol d’or ja plana menys en l’entorn de la selecció sueca i el nus a l’estómac és menys feixuc. De fet, Suècia no havia guanyat Alemanya en una gran competició des del 1995. Vint-i-quatre anys han hagut de passar. I això que la Suècia d’aquell 2003 era de les generacions més potents que han format la selecció escandinava. En bona mesura, per la columna vertebral de l’Umea, que va guanyar dues Champions League entre el 2003 i el 2004. En aquests darrers anys, només a l’Algarve, en un dels tornejos amistosos amb més nom del panorama, s’havia convertit en un vedat d’aprenentatge per a les sueques, amb algun triomf aïllat contra les alemanyes. L’experiència sempre és un grau i la Suècia que dirigeix Peter Gerhardsson ha agafat un punt de maduresa en aquest mundial que, finalment, li ha permès superar Alemanya i l’ha tornat a situar entre les quatre millors seleccions després d’una edició d’absència.

A més de l’espina alemanya, el combinat suec també es vol recuperar de la derrota de la darrera Eurocopa, en què van caure en els quarts de final d’aquell torneig continental que va acabar guanyant l’Holanda de Miedema, Martens –van marcar en el 2-0 que van infligir a les escandinaves– i companyia. Avui (21 h, Gol), oportunitat per a aquesta Suècia que s’ha mostrat còmoda cedint el protagonisme al rival i oferint bones prestacions en una defensa liderada per la seva capitana, Caroline Seger. Contra Holanda i amb aquest compte pendent, el trident suec que formen Jakobsson, Rolfo i Blakzstenius té l’oportunitat de tornar a la final d’un mundial a la qual no arriben des d’aquell duel d’infaust record contra Alemanya. Holanda mai hi ha estat.