Més futbol

Gareca, l’antiheroi que es va guanyar el cor del Perú

Copa Amèrica. El tècnic argentí, que el 1986 va deixar l’equip peruà sense bitllet per al mundial, ha assolit una final i un bronze continental, i el bitllet per a Rússia 2018 en només quatre anys

La història recent del Perú només s’entén a través del nom de Ricardo Gareca. El tècnic argentí (Tapiales, 1958) ha estat l’artífex dels últims èxits de la selecció rojiblanca, que ha ressorgit després d’anys a l’ombra dels grans combinats sud-americans. Amb l’arribada de Gareca, la selecció peruana ha recuperat aquella autoritat que havia tingut quan es vestien de curt Hugo Cholo Sotil, Teófilo Cubillas o Héctor Chumpitaz, els millors jugadors de la generació que va guanyar la segona copa Amèrica de la història del Perú (1975). La primera va ser el 1939.

Gareca, que va agafar les regnes de la rojiblanca el 2015, ha anat a poc a poc conquerint objectius a mesura que es guanyava la confiança dels peruans. Classificar la selecció per al mundial de Rússia de l’estiu passat 36 anys després de la darrera participació peruana va ser un punt i a part en la trajectòria del tècnic, que ja havia aconseguit el bronze en la copa Amèrica del 2015 setmanes després d’iniciar el camí en el que, segurament, ha estat el seu repte més gran com a entrenador. Després del 5-0 en contra amb el Brasil, el suflé generat al Perú envers la competició continental va baixar inevitablement. Però, ahir, Ricardo Gareca va tornar a fer vibrar tot el país classificant l’equip per a la final de diumenge contra la mateixa selecció canarinha.

Amb un equip intens, treballat defensivament. Fort mentalment. I retocant certes peces que l’havien dut a encadenar 15 partits just abans del mundial de fa un estiu. I amb pinzellades de totes les seves experiències sud-americanes. Com a jugador va jugar a l’Argentina i Colòmbia, però també ha ampliat horitzons a les banquetes del Palmeiras brasiler, de l’Universitario del Perú i de la selecció rojiblanca, on ha acabat guanyant-se els cors de la gent del país. I això que ho tenia complicat després d’aquell gol que va fer al Perú, el 1986, quan era davanter de l’albiceleste. Aleshores, el Tigre, com se l’anomenava, va marcar una diana a les acaballes del partit i va enviar els peruans a una repesca per accedir a Mèxic 86, que van acabar perdent. Ara, tres dècades després, Gareca, aquell antiheroi, torna al Perú tot allò que li va prendre quan era jugador argentí.

L’oferta que no arribava

Mentre Gareca triomfa al Perú havent consolidat un equip més que competitiu sense grans estrelles, l’Argentina s’ho mira des de casa. I la història podria ser molt diferent perquè quan va acabar el mundial de Rússia el tècnic acabava el contracte amb la rojiblanca i va voler meditar bé la seva renovació. Jorge Sampaoli havia estat destituït al capdavant de l’albiceleste i Gareca va demanar a la federació peruana un temps per esperar una trucada de l’AFA que mai va arribar. Potser, les coses en aquesta copa Amèrica haurien anat un pèl diferent.

EL PROTAGONISTA

Hem passat moments complicats després de perdre contra el Brasil, però ens hem refet i hem arribat a la final per mèrits propis
Té el mateix valor classificar-se per al mundial que ser a la final de la copa Amèrica
Ricardo Gareca
seleccionador del perú
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)