Internacional

Mundial

El nou ordre europeu

La vigent campiona d’Europa es la darrera esperança del Vell Continent per recuperar el tron mundial davant els Estats Units

Tot i no convèncer amb el joc en tot el campionat i classificar-se mitjançant la repesca, les de Sarina Wiegman han guanyat els sis partits disputats

“Des de l’anterior Eurocopa hem après a guanyar competicions”, diu la capitana Van Veenendaal

Fa dos anys era una selecció més, amb tot just una participació mundialista i una sorprenent tercera posició en el seu debut a l’Eurocopa el 2009 com a gran fita, però el campionat organitzat el 2017 va canviar la sort de la selecció d’Holanda, convertida ara en la darrera esperança europea per recuperar el tron de la copa del món, una competició que des dels quarts de final s’ha convertit en un Estats Units contra Europa. “Hem après a guanyar competicions. En l’anterior Eurocopa tot el que tocàvem es convertia en or; ara no és tant així, però sabem com guanyar partits”, va dir la portera i capitana de les oranje, Sari van Veenendaal, just després de veure com el seu equip tornava a arribar a una final 24 mesos després de l’històric triomf contra Dinamarca en la final de l’Eurocopa de 2017.

Aleshores, les holandeses van trencar l’hegemonia alemanya al Vell Continent –vuit títols, sis de consecutius– i ara cerquen de fer-ho amb els Estats Units, l’única selecció que no ha caigut mai del podi i que mirarà de conservar el campionat aconseguit fa quatre anys. El camí fins aquí, però, no ha estat fàcil per a la selecció de Sarina Wiegman, ni les sensacions han estat les mateixes que les de l’europeu jugat a casa. De fet, l’oranje no va pair gens bé l’èxit i va necessitar la repesca per classificar-se per a la fase final del mundial, mentre que ja a França l’actuació de l’equip en la fase de grups –tres victòries però un joc poc convincent en un grup a priori fàcil– va despertar els dubtes i les crítiques en un país que cada vegada presta més atenció al futbol femení i on sovint el com és més important que el què. “Hi ha més focus sobre nosaltres i això és molt divertit. Que hi hagi crítiques i que la gent tingui una opinió es positiu”, va dir la seleccionadora Wiegman, que tot i no haver recuperat la fluïdesa en el joc ha guiat la selecció dels Països Baixos a les portes d’un nou títol.

Duel femení també a la banqueta

La final també servirà per reivindicar la figura de les entrenadores, que en aquest mundial han fet un gran pas endavant. No en termes quantitatius, perquè només nou de les 24 seleccions participants en la fase final han estat dirigides per dones, però sí qualitatius, com ho demostra la presència de Sarina Wiegman (Holanda) i Jill Ellis (Estats Units) a les banquetes del partit decisiu del campionat. Serà el segon cop que dues dones dirigeixin la final després de l’edició del 2003, als Estats Units, en què es van enfrontar l’alemanya Tina Theune-Meyer i la sueca Marika Domaski, finalment campiona. Aleshores allò sí que va ser un fet històric, perquè en els primers tres mundials cap entrenadora havia dirigit cap dels finalistes.

2
mundials
ha jugat Holanda, els dos darrers. El 2015 al Canadà va caure eliminada en els vuitens de final, mentre que en aquest, després de l’impuls que els va donar guanyar l’Eurocopa, tenen almenys assegurada la segona posició.
7
equips
europeus es van classificar per als quarts de final –Holanda, Suècia, Anglaterra, França, Alemanya, Itàlia i Noruega–, però no han pogut evitar que la gran favorita, els Estats Units, arribés a la final. Holanda és l’única que pot evitar que torni a guanyar títol.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)