El sostre dels defenses s’acosta ja perillosament a la barrera dels 100 milions d’euros després que el Manchester United anunciés ahir el fitxatge de Harry Maguire (Sheffield, Anglaterra, 1993), central del Leicester City, a canvi d’uns 87 milions d’euros. Una xifra que arrabassa el rècord que tenia el Liverpool amb Virgil van Dijk i que confirma l’ascensió meteòrica fins al cim del futbol mundial d’un central que fa tan sols tres estius viatjava com a aficionat fins a França amb un grup d’amics per veure empatar sense gols la seva selecció, Anglaterra, contra Eslovàquia en l’Eurocopa del 2016.

Futbolista d’esperit obrer, de físic voluminós, de rostre intimidador, forjat en una ciutat industrial com Sheffield i cultivat a foc lent des de les entranyes del futbol britànic més pur, en què ha passat per clubs com el Wigan, el Hull City i darrerament el Leicester, Maguire desembarca a Old Trafford després d’haver-se anat consolidant com un central de poques fissures, ferm en el cos a cos, puntual als talls, dominador del joc aeri i prou refinat amb la pilota, virtut amagada sota la seva silueta de defensa robust.

La seva aparició per primera vegada en una concentració de la selecció anglesa, carregant dues bosses de brossa on duia les seves pertinences, va despertar la sorna de les xarxes socials, però aquell va ser tan sols el primer dia en la nova vida d’un Maguire que es va convertir en una de les icones de l’Anglaterra que va arribar fins a les semifinals d’un mundial per primera vegada des del 1990. Maquinista del famós trenet que el conjunt dels tres lleons va patentar a la copa del món per executar els córners, idolatrat per uns aficionats que no van deixar d’entonar la seva cançó al ritme de La bamba, Maguire ha deixat enrere la seva estirp de defensa instal·lat en el fang per entrar per la porta gran a Manchester, on després dels rumors d’un interès compartit pels dos equips de la ciutat, ha acabat sent una aposta sense precedents dels red devils, que van desestimar l’oportunitat de fitxar-lo per cinc milions d’euros l’any 2013 després d’una recomanació de Sir Alex Ferguson. Ara, sis anys més tard i amb 83 milions d’inflació, Maguire es vesteix de vermell per intentar dotar de consistència defensiva un Manchester United incapaç de recuperar el rumb d’un equip campió des que Ferguson va sortir per la porta del seu despatx.

“Harry Maguire és un dels millors defenses que hi ha ara mateix, té una molt bona lectura del joc, té una presència enorme i la capacitat d’estar calmat fins i tot en situacions d’enorme pressió. Encaixa a la perfecció en el que necessitàvem”, el va definir ahir el tècnic del Manchester United, Ole Gunnar Solskjaer, en sintonia amb el punt de vista de Gary Lineker, il·lustre aficionat del Leicester i un dels opinadors més prestigiosos del futbol anglès. “És una gran pèrdua per al Leicester, però millorarà immensament el Manchester United, a qui ha faltat un central amb jerarquia per sortir des del darrere”, va manifestar l’exfutbolista entre d’altres del Barça, que atorga el vistiplau a un Maguire que des d’ahir ja és el defensa dels 87 milions d’euros, 80 de lliures, una xifra amb la qual haurà de conviure en el seu intent d’acostar el Manchester United a l’estrat que li reclama el pes de l’escut.