Anfield obre les seves portes sense retrets. Impossible reclamar res a un equip que va abaixar el teló de la passada Premier League amb 97 punts a la seva butxaca, havent marcat 89 gols en 38 partits i havent-ne concedit tan sols 22. Però aquesta vegada ni tan sols per al Liverpool va ser suficient plasmar la millor temporada en estadístiques de la seva història per posar fi a una sequera que ja suma 29 anys sense aixecar el títol de lliga. Una xifra que cau amb força sobre les espatlles d’una institució guanyadora com poques en el futbol europeu, que ha saciat la seva fam coronant-se campiona d’Europa, però que manté entre cella i cella l’objectiu latent de tornar a regnar a casa seva. Però sobre el desig del conjunt del Merseyside, que desprecinta aquesta nit una nova edició del campionat anglès contra el Norwich (21 h / DAZN), emergeix autoritària la silueta de Pep Guardiola i del seu Manchester City, tirà sense precedents la temporada passada, en què va conquerir tots els títols possibles dins les illes i va eliminar tots els dubtes amb què el tècnic català va posar els dos peus en territori mancunian. Serà capaç d’implantar el seu estil en un futbol tan diferent com l’anglès? I, després d’uns primers passos entre el fang, del dubte punyent de molts dels opinadors que acompanyen el dia a dia de la Premier, d’una primera temporada en què el Chelsea d’Antonio Conte es va quedar la corona, el diagnòstic és inqüestionable: Guardiola ha estat capaç d’implementar la seva mirada futbolística al país dels inventors del futbol, d’eliminar sospites i de guanyar en un entorn educat en el joc directe.

Amb l’amenaça principal d’un Liverpool que manté el bloc campió d’Europa sense grans reforços, el City intentarà donar un volta més a l’evolució del seu equip després d’un estiu en què tampoc ha marcat especialment la pauta d’un mercat inflacionat a tots nivells. Tot i la disputa dialèctica dels seus entrenadors, amb Jürgen Klopp acusant el City d’invertir de manera desproporcionada i la pertinent resposta de Guardiola justificant la seva política d’incorporacions, el conjunt skyblue ha intentat ser quirúrgic a l’hora d’apuntalar les necessitats de la seva plantilla. Necessitava incentivar la posició del mig centre, on només tenia Fernandinho com a especialista, i ha apostat amb força per la figura de Rodri Hernández, per qui ha pagat la clàusula de rescissió a l’Atlético. S’intuïa la manca d’efectius a l’eix de la defensa després de la marxa del capità Vincent Kompany i, davant l’escassa oferta convincent del mercat, en què el United ha hagut de pagar 87 milions d’euros per Harry Maguire, la direcció esportiva encapçalada per Txiki Begiristain ha acabat decantant-se per la possibilitat de sumar un lateral dret com ara João Cancelo, jugador tècnicament molt delicat, i obrir la porta a Kyle Walker perquè pugui jugar parcialment de central, atesa la seva capacitat per corregir en zones defensives. “Signaria ara mateix repetir el que vam fer la temporada passada, no arriscaré el triplet de lligues per la glòria europea”, ha proclamat recentment el tècnic de Santpedor, que manté el campionat nacional com una prioritat única. I en això està demostrant que no hi ha ningú tan regular com ell.