Sergi Guardiola, aquell davanter que va ser futbolista del Barça B unes poques hores per acabar sent acomiadat poc després per tuits ofensius “contra el club i contra Catalunya”, va arrencar un somriure d’última hora de la tarda al barcelonisme amb un gol que va apagar els llums del Santiago Bernabéu després d’un partit frustrant, en què el Real Madrid va buscar fins a l’extenuació el premi del gol. I quan el va trobar, gràcies a una bona rematada de Karim Benzemá (81’), quan se blava que els blancs es posarien a la butxaca els sis primers punts del campionat, el Valladolid es va negar a claudicar i va sorprendre arrencant un inesperat empat de Chamartín.

En una nit en què, per moments, el Madrid va semblar carburar, en què Isco i James van donar certa fluïdesa al joc, el conjunt orientat per Zinedine Zidane va buscar de totes les maneres possibles perforar l’entrellat defensiu del disciplinat equip castellà. Com que no ho va aconseguir a base d’un futbol associatiu, amb futbolsites capaços d’enllaçar accions interiors i activar les arribades dels laterals, els sempre punyents Marcelo i Carvajal, Zizou va canviar el pla de ruta, posant Luka Jovic en l’equació com a acompanyant de Benzemá i ubicant a cama natural Vinicius i Bale, amb una consigna clara: centrar. I a la primera, Jovic va incrustar contra la creueta una centrada de Bele i, tot seguit, ara sí, Benzemá va punxar una pilota centrada per Varane, amb una rematada plena de categoria, havent de corregir el gest i allotjant la porteria al pal llarg, en el que semblava un cop d’efecte definitiu al partit.

Però si alguna cosa no li va faltar al Valladolid va ser fe. Escàs d’arguments ofensius en alguns moments, l’equip de Sergio es va fer fort en l’adversitat, Óscar Plano va conduir amb criteri i va trobar a l’esquerra un Guardiola que va perforar la porteria de Courtois i la moral del Madrid.