El 6 d’agost passat, el Manchester United va confirmar la decisió de convertir Harry Maguire en el defensa més car de la història del futbol. A dos dies del tancament del mercat, per al Leicester va quedar una caixa plena de diners i poc temps per completar el fitxatge de Lewis Dunk, procedent del Brighton.

Així, al tècnic dels foxes, Brendan Rodgers, no li va quedar més remei que girar el cap en l’entrenament i mirar amb bons ulls Çaglar Söyüncü (Esmirna, Turquia, 1996), de qui no feia tant havia recelat. “Honestament, veient-lo des de fora, tenia la percepció d’un central que, pel fet d’arriscar-se, tindria tendència a cometre errades de forma regular”, ha reconegut el tècnic nord-irlandès, que, amb el pas dels entrenaments, va anar moderant la seva visió. “El que més em va impressionar és que no l’afectava gaire tenir davant seu centrals impressionants com Harry Maguire, Jonny Evans i Wes Morgan. Ell s’entrenava sempre amb una intensitat notable.”

I prescrit Maguire i sense opcions en el mercat, Rodgers va veure clar que Söyüncü podia formar una parella de bon nivell amb Evans, més experimentat i capaç de compensar l’ímpetu del central turc, ràpid i molt expeditiu, elegant amb la pilota i de qui el seu entrenador ha destacat que no l’afecta l’escenari. “Anirem a Old Trafford, anirem a Anfield i ell no tindrà por”, ha destacat Rodgers, arquitecte d’un Leicester molt estimulant, que en aquest moment de la Premier League té més punts que l’equip dirigit per Claudio Ranieri campió de lliga el 2016. Söyüncü, a més, ja és una figura de moda a les tribunes del King Power Stadium, que li canta evocant també el seu predecessor. Entre algun insult i frase sortida de to, els aficionats entonen un “Harry Maguire, no et necessitem, tenim Söyüncü”, un dels centrals del moment.