Futbol 1a divisió

El senyor de les finals

Futbol. Vencedor en les nou finals en què ha dirigit el Real Madrid, Zinedine Zidane suma ja deu títols com a entrenador del Real Madrid i se situa a tan sols quatre de l’històric Miguel Muñoz

Un lleuger somriure, natural, sense estridències, serveix a Zinedine Zidane pràcticament per a tot. Per justificar quan el seu equip juga malament. També quan ho fa bé. Per defensar el rendiment d’un futbolista. Per restar importància a coses transcendents i fins i tot per posar aigua a un vi que parla de la seva figura com d’una de les millors que han passat per la banqueta del Real Madrid.

Després de guanyar la seva novena final en nou intents diumenge a Jeddah, res havia canviat. “Nou finals de nou? És el que té aquest club”, va exclamar el preparador francès, que, amb menys d’un terç de partits dirigits que l’il·lustre Miguel Muñoz, guanyador de dues de les primeres copes d’Europa per al club, ja és a tan sols quatre d’igualar-lo. I tot, sent sempre una opció d’emergència per a un Florentino Pérez que li va trucar per primera vegada quan va fer fora Rafa Benítez, enmig d’una crisi galopant, i se li va agenollar per segon cop la temporada passada, amb un Real Madrid sense rumb després d’haver intentat encetar un projecte amb Julen Lopetegui i d’haver naufragat en una transició amb Santiago Solari.

Sempre en la urgència i amb una tribuna del Santiago Bernabéu al límit de l’erupció, contra la figura del president o fins i tot contra la seva pròpia, Zidane ha portat la pau. “És una benedicció del cel per a nosaltres, el seu amor pel Real Madrid és evident”, diu avui Florentino sobre una figura capaç de canalitzar tota la pressió d’un club gegantí com si res i que, tot i la sospita instal·lada de la seva poca traça des del punt de vista tàctic, sempre ha acabat trobant camins per reeixir, en aquesta copa sobrevivint a l’absència de Bale i Benzema amb un equip farcit de migcampistes que li va donar bon rèdit especialment en la semifinal contra el València.

Quan hi ha polèmiques extraesportives, Zidane és capaç de treure-hi ferro i continuar mantenint útil una peça com la de Gareth Bale, capaç de menystenir públicament el club amb la pancarta del “Gal·les, golf, Madrid. En aquest ordre”. Quan sembla que futbolistes com ara Isco o James Rodríguez estan abocats a l’ostracisme, el marsellès troba moments per reivindicar-los. I davant del nerviosisme de l’entorn envers joves com Rodrygo, Vinícius o Jovic, sempre es troba una paraula de calma. “Jovic és el futur del Real Madrid, farà molts gols, però hem d’anar de mica en mica. El que vull és que sigui un futbolista complet”, ha dit sobre el serbi Zinedine Zidane, que surt de l’Aràbia Saudita amb l’esquena més ampla, amb un suport unànime del madridisme i sobretot amb la sensació que la flor és real, que està ben regada i sempre compareix en finals.

Miguel Muñoz 14 títols
604 partits dirigits
Zinedine Zidane 10
187 partits
Vicente del Bosque 8
246 partits
Luis Molowny 8
180 partits
Leo Beenhakker 6
197 partits
José Villalonga 6
105 partits
Juan de Cárcer 5
71 partits
Carlo Ancelotti 4
119 partits
Paco Brú 4
119 partits
José Mourinho 3
178 partits

Courtois espanta definitivament els fantasmes

Tot i la seva condició d’estrella del futbol mundial, Zinedine Zidane es considera a si mateix un home de club per sobre de tot. I el més important, obra com a tal, fins i tot en situacions que contradiuen la seva voluntat, com ha estat la gestió de la porteria per part d’un Florentino Pérez ofuscat amb el fitxatge de Thibaut Courtois en detriment d’un Keylor Navas del gust del tècnic marsellès i sobretot amb molt bones connexions dins del vestidor. Lluny d’entrar en tensions amb la llotja, però, Zizou va gestionar el seu retorn amb un equilibri de poders amb els dos porters i sobretot acceptant la venda del costa-riqueny al París Saint-Germain, fet que deixava ja sol Courtois com a titular d’un Santiago Bernabéu que ha vist com el belga tenia dificultats per fer valer el seu currículum, generant inseguretats en aquests moments i rumor a les tribunes de Chamartín. Amb la mà esquerra que el caracteritza, però, Zidane ha tingut la paciència per aguantar el seu número 1 –més enllà d’alguna titularitat alterna d’Aréola– i la supercopa de l’Aràbia Saudita ha suposat un punt d’inflexió definitiu, amb Courtois, que ja feia dies que sumava bones sensacions, instal·lat en l’harmonia blanca.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.