Luis García (Oviedo, 1981) es va retirar definitivament com a jugador l’estiu passat. Se’l va situar en l’òrbita de l’Espanyol i a propòsit de les destitucions de David Gallego i Pablo Machín el seu nom es va filtrar com a aspirant. En tot cas, com a tècnic del juvenil A d ela Damm està completant una positiva temporada a divisió d’honor (7è, amb 38 punts en 25 jornades. “El meu model de joc es basa a ser protagonista, voler la pilota i tractar de generar superioritats”, explica el tècnic asturià en una entrevista realitzada pels mitjans oficials del club i que conclou amb un desig: “Molta salut per a tothom. Per a la meva família, per a la família Damm, pels meus jugadors i per a tots, perquè sense salut no podem fer absolutament res”.

Luis García explica la seva filosofia com a entrenador de base: “Quan tractes de formar t’oblides una mica del resultat. Personalment, per com veig el futbol es tracta d’ensenyar als nois ja no només una idea de joc, sinó a entendre el joc com a tal, què està passant al partit, més enllà de sistemes o d’una estructura determinada. El més important és que interpretin què passa. A partir d’aquí, poden prendre millors decisions. Una de les eines que intento utilitzar és preguntar-los molt què està passant, com podem generar situacions i crear superioritats. A mesura que van passant els mesos, veus que et van contestant correctament. No m’ha costat prioritzar la formació per damunt del resultat perquè jo crec molt en el procés, més que en el resultat. Dins de la meva idea de joc (que no té per què ser la millor del món perquè hi ha moltes maneres de jugar a futbol), si no seguim el meu procés i guanyem no em quedo satisfet perquè no és la manera que jo busco per guanyar. A partir d’aquí, quan jugues bé, i a jugar bé se li pot dir de moltes maneres (al meu model de joc és ser protagonista, voler la pilota, tractar de generar superioritats, i trobar espais i homes lliures), i guanyes, és meravellós. Quan jugues d’aquesta manera i perds, no marxo enfadat perquè crec que el procés és l’adequat. Evidentment has de millorar, no hi ha dubte, independentment que guanyis 3-0 o perdis 1-4. Sempre cal millorar.”

Pensant en un futur a primera, Luis García creu que podrà mantenir el nivell d’exigència: “Crec que l’exigència se l’ha de marcar un mateix. Jo sóc tremendament exigent amb la meva feina i amb tot el que faig, i de la mateixa manera ho sóc amb els jugadors. És l’única manera de millorar. La sort que estic tenint ara amb la gent que dirigeix aquest club i que tinc al meu voltant és que no es fiquen en res i t’ajuden en tot el que poden”.

L’asturià només troba paraules d’elogi per aplicar al seu nou club: “Crec que és un club immillorable. No podia haver triat un club millor per començar a entrenar. És cert que tenia grandíssimes referències, però crec que la realitat ha superat tot el que m’havien comentat. A la Damm tot són facilitats. I en l’aspecte humà m’han fet créixer moltíssim, no només com a entrenador, sinó com a persona. És un club professional en futbol formatiu. Crec que això s’ha de posar en gran valor i jo, per sort, sóc aquí i estic gaudint molt i evolucionant també com a entrenador”.

Ben superada la meitat de la temporada Luis García parla de la millora de l’equip: “Quedar-me amb un sol aspecte seria injust, crec que han millorat en tot. Sobretot, qui més ho nota és la gent que els veu cada mes o cada tres setmanes. Nosaltres, [el cos tècnic] hi ha coses que fan que les donem per normals perquè els veiem cada dia, però els qui els veuen de tant en tant diuen que han evolucionat moltíssim i ho estem notant. I ells segur que també, encara que de vegades no se n’adonin.”