De sobte una pandèmia. I sense avisar, els rellotges del planeta paralitzats. També els del futbol, fins i tot els d’una competició, la Champions League, que és el reflex d’un esport que sovint sol viure en una bombolla, en una realitat paral·lela al dia a dia de la societat. Però, fins i tot per a la joia de la corona de la UEFA, el coronavirus ha estat un cop baix, fins al punt de modificar-li un horitzó que avui, 7 d’agost del 2020, veu com es comença a completar, en l’edició més estranya de la història del torneig, que fins i tot ha hagut de modificar geogràficament la seva fisonomia. De mirar cap a Istanbul a girar el cap cap a l’Atlàntic. De focalitzar els pensaments en l’Estadi Olímpic d’Ataturk, a improvisar un desenllaç a l’altura del torneig en una Lisboa que no ha estat aliena a la pandèmia i que obrirà els llums dels seus principals estadis, el José Alvalade i el Da Luz, per veure un futbol diferent, sense aficionats i en què els aspirants a aixecar l’orelluda jugaran a partit únic ja des dels quarts de final. Abans, però, la pilota rodarà a Manchester, Torí, Barcelona i Munic per dirimir els últims integrants del grup dels vuit millors del continent. Amb un Real Madrid contra les cordes després de caure al Bernabéu contra la seva bèstia negra, Pep Guardiola. Amb la Juve també amb dificultats després d’haver caigut a Lió en el partit d’anada contra un Olympique millorat amb el fitxatge de Bruno Guimarães i el retorn d’un ja recuperat Memphis Depay. Amb un Barça dubitatiu i farcit de baixes que haurà de fer bo el gol d’Antoine Griezmann al San Paolo per noquejar un combatiu Nàpols. I amb un Bayern de Munic que haurà de combatre les expectatives que el situen com el principal candidat a conquerir Lisboa, sobretot després de l’arribada de Hansi Flick a la banqueta, de golejar el Chelsea a Stamford Bridge (0-3) i d’uns mecanismes futbolístics que s’han anat solidificant al llarg de la temporada, amb Alphonso Davies elevant el nivell de l’equip muniquès des del lateral esquerre, amb la millor versió de Thomas Müller, amb un Joshua Kimmich que interpreta qualsevol rol amb mestratge i amb un Robert Lewandowski que, ja poden passar els anys, no fa res més que multiplicar les seves estadístiques.

Caigut el vigent campió, el Liverpool, víctima d’un Atlético de Madrid sempre des de l’ombra i a contracorrent, en una part del quadre força favorable en què, per nom, només intimida el PSG, el Bayern, campió incontestable de la Bundesliga, sembla la carta més fiable i només el mes que porta sense competir genera dubtes en un equip que va guanyar tots els partits en el retorn del futbol postpandèmic.