Incontestable, guanyant els dos partits, el Real Madrid segueix viu a Europa, i reforçat després de no deixar gaires opcions a un Atalanta que s’havia presentat a l’eliminatòria com un equip perillós, amb un estil molt característic, i que va marxar de Valdebebas amb un bany de realitat, contra un rival que va mesurar durant molts moments els bioritmes del partit i que, quan se li va descontrolar en algun moment el partit en el tram final, ja tenia el passaport segellat a la butxaca.

Més enllà d’un inici de partit de certa fogositat de la Dea, en què Robin Gosens va poder rematar una ocasió des de l’àrea petita, el Madrid va tenir la seguretat per gestionar la pilota, reforçat per un sistema de tres centrals i carrilers per pal·liar l’absència de Casemiro, i a sobre va tenir l’encert d’aprofitar un regal que li va fer el porter de l’Atalanta Sportiello, que va entregar una pilota a Luka Modric perquè el croat, amb el panorama de cara, pogués entregar el gol en safata a Karim Benzema.

Obligat a insuflar energies renovades al seu equip, Gasperini va donar entrada en el descans al gegant Duván Zapata, però les urgències del conjunt de Bèrgam van amplificar encara més els espais a l’esquena, fet que va aprofitar un Vinícius Júnior que, després de fallar una ocasió clamorosa, va ser objecte d’un penal que Sergio Ramos va facturar ajustant bé el llançament a prop del pal.

Amb l’eliminatòria gairebé perduda, l’Atalanta va acceptar ja el risc de la tomba oberta i, quan va aconseguir retallar distàncies, amb un golàs de Luis Fernando Muriel, ja va ser tard. I a sobre en l’acció següent Marco Asensio va aprofitar un contraatac ràpid per superar Marco Sportiello al pal curt i posar el cadenat a una eliminatòria que el Madrid va disputar amb ofici, sent conscient de les virtuts del rival, afavorit per una rigorosa expulsió de Freuler molt aviat en el partit d’anada però també sabent minimitzar-les amb una versió col·lectiva molt disciplinada.