Suècia ja té quatre punts al sarró i acarona els vuitens amb una mà. Els nòrdics són un d’aquells equips matussers però pragmàtics. No fan res de l’altre món però saben competir i ho fan gràcies a una defensa sòlida que no ha encaixat cap gol en els dos partits de l’Eurocopa. Una bona rereguarda i la inspiració dels homes d’atac és la millor virtut. De fet, ahir es van trobar amb un equip mirall. Eslovàquia té la mateixa fisonomia que els suecs. Rocosos i precisos al darrere i amb intel·ligència al davant per desendollar un partit.

Potser pel perfil dels dos equips es pot entendre per què la primera part va ser una oda a la migdiada. Suècia i Eslovàquia es van dedicar a perdre el temps amb un joc insuls i sense profunditat. L’empat momentani era un bon botí per als eslovacs, que havien guanyat en la primera jornada a Polònia, però un mal negoci per a Suècia. Potser per això el duel es va reactivar després de la represa, en què tot van ser angoixes per no fer salat. La necessitat de supervivència impulsava els suecs cap al triomf i el van trobar en l’últim quart. Quaison buscava una pilota en profunditat en els dominis de Dúbravka i el porter eslovac es va passar de frenada i va fer un penal indiscutible sobre l’atacant. Forsberg no va fallar des dels onze metres i va posar color al primer triomf dels suecs en aquesta Eurocopa. Líders provisionals del grup, els suecs esperen a veure el desenllaç de l’Espanya-Polònia d’avui amb la tranquil·litat de qui se sent segur de la feina feta.