La primera vegada que la selecció espanyola es va trobar amb la italiana en un partit oficial acabava de néixer. Va ser ja fa més d’un segle, el 2 de setembre del 1920, en els Jocs Olímpics d’Anvers. Espanya va guanyar per 2-0, gràcies a un doblet del basc Félix Sesúmaga, tot i que va acabar jugant amb nou futbolistes per la lesió de Pagaza i l’expulsió del llegendari Ricard Zamora, que va colpejar l’italià Badini després que carregués violentament contra ell. En aquells temps no es podien fer canvis i el combinat dirigit per Francisco Bru va resistir els últims deu minuts, fent honor a l’apel·latiu de la furia roja que s’havia guanyat en aquell mateix torneig.

La sang ha corregut més d’una vegada en un enfrontament tan llatí com aquest. De fet, probablement la imatge més emblemàtica de tots els Itàlia-Espanya és la de l’actual seleccionador espanyol, Luis Enrique Martínez, ensangonat i visiblement irritat després de rebre un cop de colze per part de Mauro Tassotti, en els quarts de final del mundial 1994, damunt la gespa del Foxboro Stadium de Massachusetts. Aquell dia va tocar somriure a la squadra azzurra (2-1), com en cinc ocasions més en què ha jugat contra la selecció espanyola en partit oficial. Especialment significativa va ser la golejada, per 7-1, en el duel de desempat dels quarts de final dels Jocs del 1928, tres dies després que entre transalpins i hispans empatessin (1-1).

El mateix desenllaç, però sense golejada, es va produir el 1934, durant el mundial que es va disputar, precisament, a Itàlia: va caldre un segon partit entre espanyols i italians per resoldre els quarts de final, i un gol del mític Giuseppe Meazza va decidir (1-0). El següent Itàlia-Espanya oficial va tenir lloc 56 anys més tard i la casualitat va voler que l’escenari fos l’estadi... Giuseppe Meazza de Milà. Era la primera vegada que es trobaven en una Eurocopa i va ser en la lligueta de grups. El resultat? Empat a zero.

A Espanya li ha tocat riure cinc vegades i dues de les quals són especialment importants. La que més, sens dubte, és la final de l’Eurocopa del 2012, que va guanyar per un contundent 4-0. L’equip de Vicente del Bosque va protagonitzar una actuació gairebé perfecta a l’estadi olímpic de Kíev. Quatre anys abans, en la mateixa competició i amb Luis Aragonés a la banqueta, el combinat espanyol havia desencallat el seu camí cap al títol eliminant Itàlia en els quarts, per penals, en una tanda que va concloure Cesc Fàbregas.

Hi ha hagut de tot en els últims duels entre aquestes dues seleccions, que demà disputaran, a Wembley, la semifinal de l’Eurocopa. El 27 de juny del 2016 Itàlia va guanyar en els vuitens de final de l’últim torneig continental (2-0); el 6 d’octubre del mateix any van empatar (1-1), en partit corresponent a la lligueta de classificació per al mundial del 2018, jugat a Torí, i el 2 de setembre del 2017, en la tornada, Espanya es va imposar per un clar 3-0 al Santiago Bernabéu. Des d’aquell dia, no s’han tornat a veure les cares.