S’havia pregonat tantes vegades la seva mort, que quan va ser real el món sencer va necessitar uns instants per confirmar la notícia. Però allò que s’havia temut tantes vegades i que al mateix temps era impossible, perquè per a molts Diego Armando Maradona és immortal, va sacsejar el món un 25 de novembre del 2020, quan al futbolista “més gran de tots els temps”, com tantes vegades se l’havia anomenat, se li va parar el cor, als 60 anys i després d’una vida que poques persones haurien aconseguit resistir, des del fang i la misèria de Villa Fiorito fins al cel del futbol mundial, engolit per una vida d’excessos en què se li va fer creure que era un ésser proper a Déu. Aquell matí d’estiu a l’hemisferi sud, l’Argentina va entrar en convulsió. Un milió de persones, en plena pandèmia i acceptant el risc d’una infecció, van passar per la Casa Rosada, seu del govern argentí, per acomiadar aquell que els havia fet tan feliç. Escenes similars a les dels Quartieri Spagnoli de Nàpols, ciutat on Maradona va trobar una segona casa. Com no podia ser d’una altra manera, tot va ser molt maradonià. I ho continua sent. Un any després de la seva mort, dos estadis de futbol porten el seu nom. L’Argentinos Juniors, allà on va debutar, ja li va retre homenatge en vida l’any 2018, mentre que el Nàpols va entendre que havia de treure el nom d’un sant –San Paolo– per posar-hi el del seu déu, aquell qui un dia va donar-los el gust de lluitar contra els gegants del nord, en una batalla que traspassa els límits del futbol. El seu capità, Lorenzo Insigne, fins i tot es va tatuar a la cuixa la cara del 10 en una mostra de devoció que traspassa generacions. Encara avui, el conjunt partenopeu juga amb una samarreta amb la cara de Maradona, mentre que a l’Argentina les mostres de record han estat constants.

I de les llums a les ombres, en una dualitat que va estar present sempre rere la silueta del Pelusa, la polèmica continua sacsejant la seva imatge, amb testimonis d’antigues amants que l’acusen fins i tot de violació i una pugna dins del seu propi entorn que encara avui batega als tribunals, amb la seva família més propera acusant el seu advocat, Matías Morla, d’aïllar-lo i aprofitar-se d’ell en els seus últims mesos de vida i amb fins a set imputats per un presumpte cas de negligència mèdica, ja que Maradona va ser atès “de forma inadequada”, segons un informe. Una mort estrident per a un personatge únic. “M’agrada ser Diego, Pelusa, Maradona. Fill de puta. Bo, normal, ignorant. M’agrada ser com soc”, va proclamar un dia Diego Maradona, a qui fa un any que es plora tot i ser un personatge que té garantida l’eternitat.