L’Atlético de Madrid és al llindar del precipici. La seva derrota a casa contra el Milan l’ha deixat pràcticament fora de la Champions. Arribarà a l’última jornada com a últim del seu grup i està obligat a guanyar contra el Porto i que el Milan no venci el Liverpool. El partit el va decidir un gol de Júnior Messias a les acaballes i va fer justícia perquè els italians van ser millors i van anar a guanyar el partit molt més que no pas l’Atlético.

Els de Simeone van fer un mal partit davant del seu públic i en cap moment es van trobar còmodes sobre la gespa. A més a més, van proposar molt poc futbol, un fet sorprenent tenint en compte que necessitaven guanyar per no complicar-se la vida. Però es va tornar a veure aquella versió de l’Atlético més pobra, menys valenta, la que el fa replegar-se al seu camp i no anar a guanyar el partit.

En el primer temps amb prou feines va haver-hi ocasions. L’únic xut dels colchoneros va ser obra de De Paul i va marxar molt desviat. El Milan tampoc en va crear gaires, una de Theoen amb una rematada de voleia però tampoc va anar a porteria. Els italians van tenir el control del joc però sense poder profunditzar en excés.

En el segon temps, malgrat un inici millor de l’Atlético, el Milan no va tardar a tornar a equilibrar el joc i els madrilenys semblaven trobar-se còmodes defensant i veient com el Porto perdia contra el Liverpool. No s’esperaven, però, que el Milan pogués trencar l’empat, i va ser el que va passar. Una centrada de Kessie va rematar-la Júnior Messias sense oposició. El Wanda va quedar mut. Cunha va tenir una bona ocasió per empatar, però el futbol, ahir a la nit, no va voler premiar la gasiveria de l’Atlético de Simeone.