Quan poca gent s’ho podia esperar, el Costa Brava ha recuperat el somriure, i és que després de deu jornades de caiguda lliure els gironins van assaltar ahir el camp de l’Alcoià, que arrencava la jornada en la sisena posició. És una victòria revitalitzant perquè suposa retrobar-se amb la victòria després de gairebé tres mesos i estrenar-se a domicili, però sobretot per com va arribar, ja que els blau-i-vermells van recórrer a l’èpica perquè el gol de la victòria va arribar en el temps afegit en un magistral llançament de falta directa d’Antonio Romero, que ja n’havia marcat un altre aquest curs.

La victòria no és l’únic que suposa una injecció de moral per al Costa Brava, ja que a banda del resultat l’equip també es va retrobar amb les sensacions. Des de l’inici els gironins van voler tenir el control del partit, van jugar més a camp contrari que a camp propi i van fer el més important: generar ocasions i no concedir-ne gaires. De fet, les úniques ocasions de l’Alcoià van arribar a pilota aturada, sobretot en serveis de cantonada. La més clara la va tenir Blanco abans del descans, però Perone la va treure sota els pals –Marcos, just darrere, també hi hauria arribat–. El Costa Brava, en canvi, s’hauria pogut avançar en la primera part amb un xut potent de Cala i amb un xut creuat de Boris Garrós que va sortir molt a prop del pal. Els millors minuts dels gironins, però, van ser en l’inici de la segona, quan fins i tot el travesser va evitar un gol que hauria estat en pròpia porta. En el tram final el Costa Brava va saber patir l’última empenta de l’Alcoià abans d’esclatar d’alegria amb el gol d’Antonio Romero.