El descens del Costa Brava és inevitable. Ja ho era abans del partit d’ahir, però després de perdre a casa contra l’Algesires (0-1) salvar la categoria es convertiria en la gesta més gran de la història del futbol. I ningú podrà dir que perdre la categoria no sigui merescut. Els blau-i-vermells no han estat bé en cap moment de la temporada i cada partit que passa és una demostració més de les mancances que han anat demostrant al llarg de la temporada, encara que durant fases del partit, com ahir, també demostrin que poden ser superiors a qualsevol.

Si es vol tenir alguna esperança de guanyar, el que no es pot fer és llençar la primera part com ahir va fer el Costa Brava. I és que des de l’inici va semblar que només l’Algesires tenia ganes de competir, i per això va tenir dues ocasions només de començar que, per sort, no va aprofitar. El gol havia d’arribar en algun moment i va ser a la mitja hora de joc, després d’un penal de Manchón en un córner. Rigorós, però si agafes de la samarreta sense mirar la pilota tampoc et pots queixar. Álvaro Romero el va xutar al pal, però en el rebot Pepe Mena no va perdonar (0-1, 30’).

El Costa Brava no havia donat senyals de vida, només per carregar-se de targetes grogues. Després de la represa, però, els d’Òscar Álvarez van sortir més endollats i durant molts minuts van ser superiors. Llavors, però, els va faltar ser més agressius al davant, una mancança de tota temporada, per tenir possibilitats d’empatar el partit.