Els partits del Real Madrid en la Champions League són inexplicables. I és que l’equip entrenat per Carlo Ancelotti acumula actuacions, una rere l’altra, que haurien costat l’eliminació a qualsevol altre conjunt, però el blanc sobreviu. No se sap ben bé com. En l’encreuament de vuitens de final contra el PSG, va protagonitzar dos matxs esperpèntics, ja que va perdre per la mínima en l’anada (1-0) de miracle i es va mantenir viu fins al tram final de la tornada al Santiago Bernabéu amb un desenllaç (3-1) que va escapar de tota lògica; en el de quarts, contra el Chelsea, sí que va oferir una bona versió en l’anada (1-3), però en la tornada, de nou al seu feu, l’hi van remuntar, tot fent un partit lamentable, que va arreglar al final i en la pròrroga (2-3), i ahir, en l’anada de semifinals, va calcar la història: va tornar a ser infinitament inferior al seu rival, el Manchester City, a camp sky blue, on només va perdre, una altra vegada, per un gol (4-3).

La va tornar a pagar barata el conjunt blanc. Baratíssima. Contra un Manchester City que va ser molt millor, que li va generar múltiples ocasions i que, fins i tot, li va marcar quatre gols, però l’atzar futbolístic sempre li fa costat, a aquest Madrid. Amb prous feines va trepitjar l’àrea del rival el conjunt blanc, sotmès pràcticament durant els 90 minuts, i, malgrat tot, va ser capaç de resistir, sostingut per la mala punteria citizen, que, si bé és cert que li va marcar quatre dianes, n’hi hauria pogut fer més si hagués estat més fi, i també per la seva puntualitat i eficàcia a porteria contrària, ja que va anotar en totes les ocasions que va tenir amb un Benzema il·luminat, autor d’un doblet. L’equip orientat per Pep Guardiola, per la seva part, va fer un partidàs amb la pilota, entelat per una feblesa defensiva que li va acabar costant tres gols en contra i que ho deixa, com és de suposar en una semifinal de Champions League, tot obert per a la tornada, que es disputarà dimecres al Bernabéu.

I es decidirà, doncs, un enfrontament europeu al coliseu blanc un altre cop, encara que, pel que es va veure ahir a Manchester, podria no haver estat així. L’inici de partit dels sky blue va ser fulgurant amb dues dianes en 10 minuts de Kevin de Bruyne (2’) i Gabriel Jesús (10’), impulsors en el marcador d’un City que va fer ballar l’equip d’Ancelotti durant tota la primera part. Els de Guardiola tenien l’esfèrica, la movien a camp rival, buscant la superioritat i l’espai per fer mal, i, quan la perdien, la recuperaven de seguida, ben posats, instal·lats per pressionar amunt. Estava totalment desorientat, el Madrid, que va empatar en una acció aïllada de Benzema (33’), que va fer una genialitat de rematada.

Pur aire per als madridistes, que, no obstant això, van començar la segona part també patint, amb una doble ocasió de Mahrez i Foden, que en la primera part ja n’havien tingut dues de clares, que, primer el pal i després Carvajal sota pals, van evitar que fos gol. Es va poder rescabalar aviat Foden (53’), que va fer el tercer a centrada de Fernandinho. S’entreveia que hauria d’arribar el quart, el cinquè i el sisè, però tot seguit Vinícius (55’), després d’una cursa des de mig camp a camp obert, va tornar a escurçar distàncies.

No va canviar, tot i això, el guió del duel, amb els citizens dominant i Bernardo Silva (74’) amb una fuetada va tornar a obrir escletxa amb el quart, fins que en el tram final, amb el conjunt blanc grogui, o això semblava, en una falta lateral del no-res es va trobar amb un penal que Benzema (83’) va transformar a l’estil Panenka.