Un pas enrere decebedor
3a divisió FEF. El Figueres jugarà el curs que ve a 1a catalana després de viure el primer descens des de la refundació. “Demanem disculpes, és un cop duríssim”, diu el president Narcís Bardalet
“Demanem disculpes amb total sinceritat als nostres socis i aficionats. Estem molt tocats, ha estat un cop duríssim. L’afició, el cos tècnic i els jugadors no es mereixen aquest resultat. És el moment de fer autocrítica, assumir els errors i reestructurar el club per adaptar-nos a la nova realitat”, deia ahir el president del Figueres, Narcís Bardalet. I és que la Unió jugarà la temporada que ve a primera catalana després de perdre la categoria arran de la derrota diumenge al camp del Sant Andreu (2-0). En cas d’haver guanyat, els figuerencs de moment estarien salvats en espera dels possibles descensos compensats, però no ha pogut ser. La temporada de la Unió ha estat decebedora des del principi i finalment ha arribat el drama. “Estem molt dolguts per aquest descens, no s’ha complert l’objectiu. Ha estat una temporada molt complicada, sobretot per les lesions, que ens han condicionat molt, i hem hagut d’utilitzar deu juvenils. A Vilatenim tampoc hem tingut el rendiment esperat i ens ha passat factura. No és el moment de posar excuses i només vull fer saber a l’afició que sentim profundament aquesta situació”, diu Bardalet.
Amb només 32 punts en 32 jornades, el Figueres no podia aspirar a cap altra cosa. Abans de començar el curs, l’objectiu dels figuerencs era la permanència, però fins i tot hi havia veus que parlaven d’aspirar a cotes més altes. Tanmateix, la realitat ha estat ben diferent. Els figuerencs han estat en tot moment en la zona baixa de la classificació i en cap moment han fet el pas endavant que s’esperava. Els 12 punts sumats a Vilatenim han estat la llosa més gran, i és que el rendiment com a locals ha estat nefast, amb només dues victòries, contra l’Ascó i el Sants.
El fracàs definitiu
Ningú es podia esperar el descens del Figueres aquest curs, però el cert és que el conjunt figuerenc ja feia temporades que flirtejava amb la zona baixa. Després de jugar la promoció d’ascens a segona divisió B el curs 2014/15, la Unió havia acabat sempre a mitja taula i en les dues últimes campanyes va acabar patint per salvar la categoria. El curs passat, sense anar més lluny, va ser l’últim equip que es va salvar en la segona fase per la permanència després de l’arribada de Moisés Hurtado a la banqueta, que va agafar el relleu de Javi Salamero i Albert Parés. Aquest curs, amb el sabadellenc a la banqueta des de l’inici i fins al final, s’ha acabat de tocar fons i ha arribat el descens a primera catalana després de deu anys a tercera divisió –era el club català més veterà de la categoria–. No és un cop qualsevol, ja que suposa el primer descens des que el club es va refundar, el 2007, i va encadenar cinc ascensos consecutius fins a arribar a categoria nacional.
Ara que ja no hi ha res a fer, la Unió només pot pensar en la temporada que ve i a intentar tornar a tercera divisió FEF com més aviat millor. “No hem de cremar-ho tot. Aquest club sempre s’ha aixecat i ens deixarem la vida per tornar”, sentencia Bardalet.
