“Vaig pel carrer i la gent em diu «presi, fitxa Mbappé!». I què els responc? Els dic «tranquils».” Fa poc més d’un any que Florentino Pérez explicava, entre rialles, aquesta anècdota, en el programa nocturn El Chiringuito, en una de les últimes entrevistes que ha ofert. Aquell “tranquil” destil·lava la seguretat i la confiança, fins i tot la sorna, del que s’ho veu fet; el president del Real Madrid tenia clar que fitxaria, ara sí, Kylian Mbappé, després que aquest ja li hagués donat carbassa el 2018. Aleshores, aquell talent emergent de 19 anys, que recordava Ronaldo El Fenómeno, va decantar-se pel PSG abans que pel Madrid de la BBC –Benzema, Bale i Cristiano– i va clavar una espina al jerarca del club blanc, que es va ficar al cap reclutar-lo algun dia.

Florentino no comptava, però, amb l’envergadura del seu rival, el PSG presidit per Nasser al-Khelaifi, una entitat que té al darrere l’estat de Qatar, disposa de tots els diners del món, i mai perd. El Barça ho ha viscut en la seva pròpia pell i en va sortir escaldat no fa tant. Inoblidable és l’estiu del 2017, que va començar amb el club blaugrana, presidit en aquell moment per Josep Maria Bartomeu, intentant el fitxatge de Marco Verratti, i que va acabar amb el PSG arrabasant-li Neymar previ pagament de la clàusula de 222 milions d’euros. També cèlebre és el cas d’Adrien Rabiot, que es va negar a renovar el seu contracte que finalitzava el 2019 i es va passar la totalitat d’aquell any, l’última mitja temporada que va estar en el club parisenc, a la graderia sense jugar.

Malgrat tot, el president madridista no dubtava; Mbappé, que ja li havia donat el sí, jugaria en el Madrid, si no aquest curs, que ja ha acabat, el vinent, quan arribaria lliure després d’exhaurir el contracte. Ja a l’estiu va presentar una oferta de 200 milions d’euros l’últim dia de mercat, una bogeria per un futbolista que es convertiria en agent lliure en menys d’un any, però igualment els francesos la van refusar. Era clar que el club parisenc esgotaria totes les possibilitats per intentar retenir la seva estrella per tal que no marxés –a més, l’any del mundial de Qatar– i no seria cap empresa senzilla.

Malgrat tot, des de llavors, el relat des de la capital estatal sempre ha estat assenyalar que la voluntat de Mbappé no era cap altra que vestir de blanc, i que això passaria al final d’aquesta campanya. El tema, durant tota la temporada, ha copat pàgines de diaris, webs, informatius, tertúlies radiofòniques i televisives, les xarxes socials n’han anat plenes... fins i tot quan el PSG va jugar al Santiago Bernabéu contra el Real Madrid en la Champions, en un partit a cara o creu i en què el davanter francès va marcar, un sector de l’estadi va aplaudir-lo. Es va generar un escenari en què l’únic desenllaç possible era el de Mbappé amb la samarreta blanca i el dorsal 7, presentat al nou Bernabéu com a flamant fitxatge. La realitat és, però, que el temps passava, el jugador no obria la boca, no havia signat res, i la incertesa es va anar apoderant en els últims dies de l’atmosfera, fins que dissabte, amb la confirmació que l’astre renovava fins al 2025, la plantofada va ser sideral.

Tot i tenir un gran desafiament a l’horitzó com la final de la copa d’Europa aquesta setmana, el desencís va ser majúscul i en part de la massa social del Real Madrid, fins i tot periodistes de l’entorn, es va parlar de la decisió de l’astre bleu com d’una “traició”. De ser la nineta dels ulls del madridisme, de ser tractat pràcticament com un d’ells, n’ha passat a ser l’enemic número 1. “Comprenc la seva decepció. Espero que entenguin la decisió de continuar al meu país”, va dir ahir el futbolista en una conferència que va oferir per explicar la determinació. “Vaig prendre-la la setmana passada i vaig trucar a Florentino Pérez. Els tinc un gran respecte. Ho van fer tot per facilitar la meva arribada al club”, va revelar. “Tothom sap que vaig voler marxar al Madrid a l’estiu, i era la millor opció possible en aquell moment, però el context és diferent ara”, va expressar Mbappé, que va insistir que la decisió no és motivada pels diners d’un nou contracte que, d’acord amb el que han publicat diversos mitjans francesos, serà de 50 milions nets per temporada més 100 en prima de renovació. “Ara sé el que puc aportar al meu país. La meva història no ha acabat aquí. Soc francès, i com a francès tinc el somni de continuar i d’intentar veure França i el seu campionat al capdamunt”, va dir el futbolista, que va reconèixer que havia parlat amb Emmanuel Macron, el president de França, durant tot el procés.

El serial, doncs, ha arribat a la fi i Florentino ha quedat amb un pam de nas, tot esperant Mbappé, refiat, la qual cosa, de retruc, el va fer apartar-se de la pugna per Erling Haaland, que ja té nou equip, el Manchester City. S’havia dit a la capital que tots dos jugarien en el Madrid el curs vinent; almenys ara, ni l’un ni l’altre.