Thibaut Courtois (1992, Bree) s’ha confirmat finalment com un dels millors porters de la història després de la final de dissabte a París, on va evitar gols cantats del Liverpool. La defensa del Madrid va ser superada en diverses ocasions pel tàndem Salah-Mané, però l’actuació sobrehumana del flamenc (nou aturades) va ser fonamental perquè els blancs aixequessin el seu 14è títol, el primer del porter, que havia sucumbit en la final del 2014 amb l’Atlético precisament contra el Madrid.

Courtois va aturar, sobretot, dues rematades a boca de canó de Salah –la segona, a pocs minuts del final– i es va estirar fins a l’infinit en el primer temps per tocar amb la punta dels dits una fuetada de Mané que es va acabar estavellant, miraculosament per als blancs, al pal. Amb els peus no es va complicar la vida i es va dedicar a superar la pressió dels anglesos com en els vells temps, xuts llargs a la quinta forca.

Courtois ja venia de fer aturades inversemblants en la semifinal contra el City al Bernabéu. Però se’l pot considerar el millor porter de la història de la Champions? No cal remuntar-nos a la final de Sevilla, quan Duckadam (Steaua) va aturar tots els penals en la tanda contra el Barça.

Fa deu anys, Peter Cech (Chelsea) va ser tant o més decisiu que el belga. En la semifinal contra el Barça al Camp Nou (2-2), els anglesos, amb deu jugadors, van posar l’autobús i el txec va intervenir decisivament en un grapat de jugades per portar el seu equip a la final. Ja a Munic, i contra el Bayern, Cech no només va mantenir el seu equip viu (1-1), sinó que en la pròrroga va aturar un penal a Arjen Robben davant la desesperació de l’afició local.

En la posterior tanda de penals, encara en va aturar dos més als alemanys per coronar els blue, amb un entrenador interí (Di Matteo), com a nous reis d’Europa. Cech va confirmar que els porters poden ser tant o més decisius que els davanters en un dia inspirat.

En la final de dissabte, la seva influència va permetre que el Madrid no necessités, com sempre, fer un partit brillant per endur-se la copa. De fet pràcticament no va tenir ocasions i l’estadística oficial assenyala 23 xuts del Liverpool per 5 dels blancs. L’actuació de Courtois va ser digna d’un gran porter d’handbol en una nit inspirada, quan els llançadors saben que ni per dalt ni per baix ni pel mig l’acabaran fent caure, i això, a la llarga, deixa un pòsit en la moral determinant.