No ha pogut ser. El Nàstic de Tarragona s’ha quedat a les portes del desitjat ascens a segona A després de perdre contra el Vila-real B a Balaídos en la final del play-off. El miler de nastiquers que van viatjar a Vigo i els milers d’aficionats granes que van viure el partit des d’una pantalla gegant que es va instal·lar a la plaça de la Font, a Tarragona, van acabar decebuts amb el xiulet final. Dos gols de Nicolas Jackson, en la segona meitat, van posar fi al somni grana de tornar al futbol professional tres anys després. El Nàstic s’havia plantat a la final sent pràctic, sabent jugar a la perfecció les seves cartes i sent efectius en els moments decisius. Però aquest cop el duel entre el millor atac i la millor defensa de la categoria se’l va acabar enduent el primer. El Nàstic va fer una molt bona primera part, sobretot gràcies a Dani Romera i Pablo Fernández, que van ser els que van oferir més en atac. En la segona part, però, un gol matiner del filial groguet va deixar en una situació molt complicada els tarragonins i ja no van poder capgirar el marcador contra un equip que es va mostrar més sòlid i desequilibrant. Així doncs, no hi ha més remei que continuar remant i centrar-se en la següent temporada, que tornarà a ser a la categoria de bronze del futbol professional.

Els dos equips van sortir al terreny de joc sense complexos. És per això que des d’un inici es va veure un partit obert, amb moltes ocasions en les dues porteries. El primer xut amb intenció va ser per al filial groguet en el 12’, amb una rematada amb rosca de Del Moral que es va escapar vorejant la creueta. La resposta per part dels granes va arribar poc després amb un xut ras i potent de Dani Romera. En el córner posterior, el Nàstic va marcar, però l’àrbitre va invalidar ràpidament el gol de Quintanilla per una falta prèvia més que dubtosa. A mesura que van anar passant els minuts, els tarragonins van aconseguir apaivagar les envestides del Vila-real a partir de la possessió i la creació de joc. Amb això, i la dupla Pablo Fernández i Dani Romera, que va estar excepcional, van aconseguir jugar molt més temps en camp rival i arribar amb més perill. En la mitja hora de joc, Romera la va tornar a tenir amb un xut a la primera que va aturar Iker. En els últims instants del primer temps, tot i l’assetjament constant dels groguets, el Nàstic va demostrar per què són la millor defensa de la categoria i es va arribar al descans amb el marcador inicial.

La segona part va començar amb una galleda d’aigua freda per al Nàstic. Nicolas Jackson va obrir la llauna després d’apoderar-se d’una pilota que va traspassar tota la defensa tarragonina. Sol davant del porter, el davanter senegalès no va perdonar i va situar l’1 a 0. A partir d’aquí es va viure un altre partit. Amb aquesta diana van arribar els nervis i les presses. Raül Agné no s’ho va pensar i va fer immediatament els primers canvis per mirar de capgirar la situació. Van entrar Jannick i Fran Carbia per Nil i Robert Simón. Tot i això, als tarragonins els va costar molt remar contra corrent. Amb el marcador advers no trobaven la manera de generar perill. La més clara va ser en el 69’ amb una rematada de Ribelles de cap, que Iker Álvarez va salvar amb una mà miraculosa. Instants després, els groguets van tenir la sentència amb un xut d’Arana des de dins de l’àrea que es va estavellar al pal. En els últims minuts, el Nàstic va buscar amb insistència l’empat, que hauria portat el partit a la pròrroga. Però, finalment, van veure el somni trencat quan Jackson, el millor jugador del partit amb el seu desequilibri i talent, va fer el segon en el temps afegit.

El Nàstic va perdre contra un rival que va ser superior gran part del partit i que té jugadors joves i de molt talent. Van pagar de valent el cansament físic, sobretot en els últims minuts de matx, quan més ho necessitaven. Es van quedar sense idees per buscar un gol que els permetés seguir vius en la lluita pel seu somni. Ara és hora de girar full i pensar en el curs que ve. S’ha de jugar per tornar a disputar el play-off.